Literatura

Alexandre de Riquer i els ex-libris

Teresa Costa-Gramunt 16-10-2017 9:33 Lectures 1007
Imatge coberta Escrits sobre art, d'Alexandre de Riquer. Eix

Imatge coberta Escrits sobre art, d'Alexandre de Riquer. Eix

Alexandre de Riquer (Calaf, 1856 – Palma, 1920) va ser l’introductor de l’exlibrisme modern a Catalunya. Figura central del Modernisme, Riquer va ser un dels màxims representants a Catalunya del Simbolisme europeu, tant en les arts plàstiques com en la poesia, com escriu el professor Eliseu Trenc* a Escrits sobre art (Universitat de Barcelona), d’Alexandre de Riquer, un volum que recull l’activitat intel·lectual d’aquest artista polifacètic, i fins ara ben desconeguda, tot i seu indubtable interès artístic, històric i cultural.

Havent sojornat a Londres els anys 1894 i 1906, i havent-se empeltat d’aquell ambient de les arts en efervescència que s’hi vivia, Alexandre de Riquer va encarnar l’ideal prerafaelita a casa nostra seguint la petja de William Morris i l’Arts and Crafts, un moviment artístic que pretenia ennoblir i embellir la vida de cada dia. És sota aquesta inspiració d’altura artística que en l’àmbit de les arts gràfiques es va impulsar i posar en valor un cartellisme més d’acord amb els temps moderns del canvi de segle, així com es va promoure l’actualització de les imatges tradicionals, sovint de matriu heràldica, dels ex-libris, tot convertint-los en peces artístiques, en petites obres del nou art, l’art modern, molt influït pel Simbolisme i el Japonisme.

Alexandre de Riquer, atret per l’encís i el camp d’experimentació que s’obria en el disseny d’aquests ex-libris moderns executats per artistes britànics de reconeguda categoria, va començar a dissenyar-ne ell mateix en un nombre respectable (142, segons el repertori complet elaborat pel professor Joan-Lluís de Yebra*). Al mateix temps, i a través de la publicació d’articles en revistes de prestigi, va divulgar el coneixement d’aquesta pràctica lligada als llibres i a la bibliofília. En aquests articles, escrits amb un gavadal d’informació (tenia una biblioteca ben nodrida de les publicacions més importants del moment), ressaltava la feina creativa dels artistes de més renom a Anglaterra, però també d’altres països europeus com ara Alemanya, Bèlgica, França i en menor grau, Itàlia. D’Espanya no esmenta artistes de l’exlibrisme, llevat d’ell mateix i els treballs d’un dels seus deixebles, Josep Triadó, tots dos catalans.

El primer article sobre ex-libris i exlibrisme el va publicar l’11 d’octubre de 1900 a la revista Joventut. Van seguir altres articles més llargs i molt complets: l’un publicat en castellà a La lectura (Madrid, desembre de 1902), i un altre publicat a la Revista gràfica del primer trimestre de 1907. La informació i criteri valoratiu que Alexandre de Riquer ofereix als lectors interessats en aquestes petites obres d’art constitueix un bon fris del nivell europeu que tenia l’exlibrisme de començaments del segle XX, així com el nivell de l’exlibrisme americà, al qual també fa referència en els seus escrits, esmentant característiques i noms rellevants, dels quals diu que estan plens de vida i d’idees inèdites. Entre uns i altres, van obrir els camins de l’exlibrisme artístic, tal com el coneixem, i que les noves fornades d’artistes a cavall del XX i el XXI ja estan qüestionant, com sembla ben lògic, i més amb la revolució tecnològica, digital, que permet tantes combinacions plàstiques, tants jocs visuals.

 

*Eliseu Trenc Ballester és autor d’Alexandre de Riquer (1856-1920), The British Connection in Catalan Modernism (Sheffield 1988, en col·laboració amb Alan Yates), la monografia més completa existent sobre Alexandre de Riquer (Barcelona 2000).

*Joan-Lluís de Yebra, Alexandre de Riquer i l’exlibrisme. Repertori complet dels seus ex-libris. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1983.

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

La Comissió Europea vol saber l'opinió dels ciutadans sobre el canvi horari que es fa dos cops l'any (al març i a l'octubre). Per això ha obert un qüestionari a internet on pregunta si hauria de deixar de canviar l'horari cada sis mesos.

Estàs a favor del canvi d'horari d'hivern a estiu?


No