Polígon Barreres

Per comprar més i més lluny

Es troba a faltar el treball conjunt i cooperatiu del territori, que, més enllà de la legítima competència, hi hagi un treball de visió global, una voluntat d’equilibri territorial i també de la distribució de la mateixa potencialitat

Sixte Moral 18-02-2018 22:19 Lectures 1780

Com i de quina mesura s’han d’implementar noves zones comercials ha estat sempre un debat viu i a vegades apassionat. I aquest debat s’ha tingut en moments en que s’ha estructurat el debat del planejament general i també quan alguna oportunitat d’ubicació d’alguna superfície s’ha concretat.

I com en tot sempre hi ha raons a favor i raons en contra ,i prou fonamentades totes, sobre les ampliacions del sòl comercial, almenys del que es planteja fora ciutat i per tant genera espais nous d’activitat .

S’ha parlat sempre del perill de desertització dels barris centrals de les ciutats versus noves centralitats fora ciutat amb multiplicitat de serveis i oferta comercial.  

Tradicionalment –almenys fins fa un quants anys - hi ha hagut un batalla entre el que s‘anomena el comerç de proximitat i les gran superfícies o en contra les franquícies que arriben a  les ciutats quan aquesta supera un nombre determinat d’habitants , aquest comerç adotzenat es considera un comerç depredador del autòcton. Altres veus autoritzades expliquen que al comerç local s’ha espavilat davant l’arribada d’una competencial potent però que desconeix la ciutat i que ben poc se’n preocupen de conèixer-la , ofertes repetitives, sense el tracte personal que et pot oferir la botiga de sempre de la ciutat.

Però els horaris i els hàbits de consum  de la ciutadania també han ajudat a  fer un canvi important en la planificació del comerç.

El cert és que avui passejar pels centres de les ciutats et porta gairebé a contemplar el  mateix paisatge comercial, les mateixes marques i les mateixes ofertes llevat d’honroses i resistents excepcions que donen un toc de personalitat i diversitat.

Ara hi ha una notícia que ha portat de nou el debat sobre el comerç i com ha d’implementar-se en el territori i sembla que  per la seva magnitud del projecte i per els conseqüències pot portar en els hàbits de consum de la de la ciutat. Hem pogut llegir a l’Eix Diari que:

Després de dos anys de tràmits i negociacions, Vilanova i la Geltrú posa fil a l'agulla i projecta un nou polígon comercial per revitalitzar el nord de la ciutat i atraure nova activitat a la ciutat. El polígon Masia Barreres es prepara per acollir macrobotigues, després que ara fa un any el Parlament de Catalunya aprovés una esmena a la Llei de mesures financeres i fiscals per autoritzar la instal·lació de grans superfícies comercials de fins a 19.000 metres quadrats comercials en aquesta zona. Ara resta pendent la tramitació a nivell local, una negociació que el govern de Vilanova afronta a curt termini.

I és que sobre la taula hi ha un operador que ha adquirit la parcel·la de la desapareguda cimentera Cemex i que preveu instal·lar diferents espais comercials en aquest polígon, fins ara, d'ús industrial i actualment pràcticament abandonat.

La ubicació estratègica del polígon Masia Barreres, entre l'Eix Diagonal i la carretera C-31, permetria revitalitzar el sector nord de la ciutat, oferint una segona vida a aquest espai industrial ara en desús i víctima d'ocupacions i bretolades vàries, i també al complex Vila Lauren.

Aquest proposta trenca la posició històrica de l’Ajuntament que sempre s’havia posicionat en contra de més sostre comercial en aquest indret llevat del tema de restauració i oci que anava lligada al complex del Lauren Garraf. El canvi de posició, ben legítima per altra banda, posa damunt la taula un nou escenari del sòl comercial a al ciutat. Creiem que aquesta nova situació s’hauria d’abordar en el debat del Pla General que dóna una visió i un debat global de la ciutat per saber realment si cal aquest nou sòl i en aquesta quantitat si és l’aposta que cal fer pel futur de la ciutat. Perquè és clar que una superfície d’aquesta magnitud que es planteja genera conseqüències, que van des de augment i canvis en la mobilitat ens els accessos fins a noves necessitats medio-ambientals, per citar-ne algunes.

I sobre el canvi d’hàbits de consum i horari comercial de la ciutat el mateix Eix Diari ho explica: “Però la projecció d'aquest nou espai comercial també posa sobre la taula un altre tema: el canvi d'horaris comercials, ja que aquestes firmes reclamen l'obertura els diumenges i festius, una casuística que a Vilanova i la Geltrú només es dóna durant els mesos d'estiu i en la zona comercial compresa entre la via del tren i la façana marítima.”

El govern ho defensa com una bona oportunitat que no s’ha de deixar passar. No perdre l’oportunitat, i que a més portarà un bon nombre de llocs de treball, sobretot perquè diuen que hi ha ofertes en ferm de determinades empreses disposades a ubicar-se en aquest espai. Però aquesta ubicació de ben segur que farà que començi la polèmica que anirem veient en els properes setmanes i mesos sobre la necessitat i l’oportunitat d’aquesta superfícies comercial.

Primer el debat al mateix ajuntament perquè no crec que tots els grups municipals abonin aquesta modificació i també perquè ja s’han aixecat les primeres crítiques i aquest cop des del municipi veí que per declaracions recollides a l’Eix Diari, de l’alcaldessa Garrido que denoten una certa preocupació i disgust amb l’ajuntament vilanoví:   

L'alcaldessa de Sant Pere de Ribes, Abigaíl Garrido, reconeix el seu malestar per la posada en marxa del projecte de la Masia d'en Barreres per part de l'Ajuntament de Vilanova. “No tenim més notícies que el fet de saber que el Parlament havia fet una excepcionalitat. No hem vist ni el projecte ni se'ns ha consultat res”, lamenta Garrido. En aquest sentit, l'alcaldessa es mostra sorpresa perquè no s'hagi debatut sobre el projecte “a una taula comarcal com Node Garraf”. “Tot el que es fa a la comarca ha de servir perquè guanyi tota la comarca. La lògica és treballar tots plegats”, apunta la cap del govern de Sant Pere de Ribes. Garrido posa com a exemple el parc comercial de la rambla del Garraf, un projecte que, segons l'alcaldessa, es va acordar a nivell comarcal, a diferència del de Vilanova, que ha estat “una sorpresa”. Per a Abigaíl Garrido és essencial defensar la “complementarietat” dels sis municipis del Garraf. Així mateix, l'alcaldessa també creu que el projecte de la Masia d'en Barrereres “perjudica al propi comerç intern de Vilanova, que és prou important”.

Malt rotllo vaja.

I aquí, com en tants altres temes, es troba a faltar el treball conjunt i cooperatiu el territori, que més enllà de la legítima  competència hi hagi un treball de visió global, una voluntat d’equilibri territorial i també de la distribució de la mateixa potencialitat seria desitjable. Però sembla que de moment ni és així ni creiem que ho sigui en temps immediats. En aquest tema el paradigma de la manca d’acord territorial és molt clar i evident.

Veurem com acaba.

Veurem si podem encara comprar més i més. Millor, no ho sabem

De moment, ja va, ja va....

A les verdes i a les madures

Sixte Moral

Sixte Moral

Qui dies passa anys empeny

http://sixtemoral.wordpress.com/

Ensenyament

L'escola està matant la creativitat. La creativitat està matant l'escola

Jordi Larregola

Jo, des de la meva sala de professors al Baix Penedès, només puc pensar amb tota sinceritat que la mala escola potser mata la creativitat, però que només una escola exigent, amb alts nivells d'excel·lència, pot alimentar-la

ENQUESTA WEB

La Comissió Europea vol saber l'opinió dels ciutadans sobre el canvi horari que es fa dos cops l'any (al març i a l'octubre). Per això ha obert un qüestionari a internet on pregunta si hauria de deixar de canviar l'horari cada sis mesos.

Estàs a favor del canvi d'horari d'hivern a estiu?


No