Art urbà, el de les persones

Les ciutats cobren vida quan obren els seus carrers a l'art, convidant als artistes a prendre-les. Els futurs museus del món no estaran tancats entre quatre parets. L'evolució de l'expressió també necessita del sol, del vent o la pluja per arribar als sentits d'una societat que diu no tenir temps per res que no sigui acumular poder i riqueses.

Una de les explosives essències de la cultura de la informació és la de trencar amb el convencional o establert. Si els missatges que compartim queden empacats en el nou ordre de la globalitat econòmic social, la visió de l'artista no pot quedar reduïda a formats com el paper o el llenç. L'art és mòbil i busca nous suports que facin bategar el seu cor més enllà de la sensació visual que projectin en les persones que els veuen i admiren. Compleix pels quatre costats amb l'essència del canvi, portant a les ciutats que aposten per postular-se com a plataformes d'aquesta manera d'expressió en referents que les treuen del local en una clara projecció cap a la internacionalització.

Si bé és cert que les accions dels grafiters incontrolats generen als carrers un ambient de brutícia i violència visual que aconsegueix l'agressiu, aquest nou plantejament per donar llum a les necessitats de comunicació aplaca els efectes negatius d'aquestes accions, traient d'elles l'essència de la comunicació que és l'eix argumental i la causa troncal de les persones amb aquesta habilitat que tenen coses que explicar i oferir a una societat amb ànim de progrés i millora.

Visitar llocs recuperats de ciutats tan rellevants com per exemple Berlín o Viena a través d'aquest tipus d'accions, les ajuden en la seva conversió i projecció, aportant a la societat lectures tan fàcils com a extraordinàries que ens permeten conviure amb el missatge, sense que aquest missatge alteri o disturbi negativament. La feliç notícia que avui puc celebrar és que aquesta tendència hagi arribat a la meva ciutat. Passejar pel centre i trobar-me amb la façana del CAP Jaume I vestida amb l'obra de Lula Goce és a més d'una fantàstica idea, una dutxa d'alegria, un bany d'aigua fresca per a aquest espai central de Vilanova i la Geltrú.

Es podria millorar la imatge d'aquesta ciutat si existís una ruta potent d'aquest tipus d'instal·lacions al llarg dels diferents barris que la conformen?

Estic convençut que sí. Per a això proposo als nostres representants polítics que aprofundeixin en aquesta iniciativa per convertir aquesta visió en una realitat que ajudi a posar el nom de la Vila en el mapa de molts llocs que desconeixen de la seva existència. Jo, com a molts dels nostres veïns, disposo d'una façana amb possibilitats per convertir-se en llenç. A partir d'això, es tracta d'articular els mitjans per fer-ho possible. Convido a imaginar una nova ciutat que en un futur a mitjà termini compti amb un patrimoni artístic que fa molt poc temps hauria estat desgavellat imaginar-se.

El que molts un dia van anomenar impossible es va convertir en possible perquè algú que es va fer preguntes es va obstinar a equivocar-se i insistir tot el necessari fins que ho va aconseguir.