'Sempre a punt'

A només tres dies de la Festa Major, ha mort Jaume Casanovas i Escussol, primer alcalde democràtic i socialista de Vilanova i la Geltrú, un cop recuperada la democràcia. Aquesta és una molt mala notícia per mi, i trista, també per a tots els vilanovins.

En Jaume estimava Vilanova i tenia un projecte per a la ciutat, un projecte que va duu a terme fins allà on va poder. Un projecte engrescador en el qual jo vaig col·laborar-hi tant com va ser possible. Però el dia a dia, com sempre passa, va fer que d’aquest projecte només se’n pogués realitzar una part, i la resta va quedar per a moments més adients.

Érem amics de molts temps enrere, des de que amb pantaló curt i camisa plena de gatges i amb un il·lusionant i greu “sempre a punt” com a consigna, fèiem de minyó escolta, ell a la Geltrú i jo a Vilanova. La natura i la relació amb els companys, ens estimulava i ens instruïa, i ens va permetre conèixer un país que encara no teníem, però que volíem poder servir.

Aleshores, en Jaume ja començava a madurar el seu projecte de ciutat, projecte que va saber continuar-lo en l’obligada clandestinitat antifranquista i fins el moment en que va assolir l’alcaldia amb el vot dels ciutadans de Vilanova.
I moltes, moltes coses més, que avui, i aquests dies de festa, se'n aniran amb llàgrimes.

Amic, Jaume i els que l’estimàveu, vull recordar-te amb aquell mateix entusiasta “sempre a punt” que havia de ser, i va ser, el criteri el nostre temps. Un temps nostre, meu, que avui, com el record d’altres amics comuns ja traspassats, ja comença a ser història. En el record -que en definitiva és l’únic que no mora- “sempre a punt”, Jaume, sempre a punt! Sense falses vergonyes.