Poesia

La pell imaginada de Bach i Aregall

Teresa Costa-Gramunt 18-11-2019 10:44 Lectures 667
Imatge coberta 'La pell imaginada', de Josep-Ramon Bach i Joan Aregall. Eix

Imatge coberta 'La pell imaginada', de Josep-Ramon Bach i Joan Aregall. Eix

«La pell imaginada és la conjunció de dos artistes, Josep-Ramon Bach i Joan Aregall, que es mostren en aquest llibre per parlar de la feminitat, de la dona i de la capacitat creadora», escriu Marta Pérez i Sierra al pròleg d’aquest llibre de poemes de Josep-Ramon Bach que s’acompanya dels dissenys de moda de Joan Aregall.

Tal com també apunta la prologuista, en els poemes que componen La pell imaginada (La Garúa-Libros Tanit) no hi ha escrites de forma explícita les paraules dona o feminitat; sí que en tot moment sura en els poemes l’esperit del femení de l’existència i, sobretot, la seva capacitat d’iniciadora i creadora. Potència còsmica que s’encarna, l’esperit del femení de la vida esdevé l’eix inspirador tant dels suggeridors poemes de Josep-Ramon Bach com dels elegants dissenys de moda de Joan Aregall tot constituint una obra artística de gràcils harmonies que en més d’un moment evoquen escenes del Paradís primordial: La vigília fomenta/ els fruits saborosos/ de l’arbre dels secrets.

A propòsit de la forma elusiva de referir-se al pol femení com a matriu de l’existència, cal recordar els versets que de forma sintètica expressen aquesta realitat colossal i que es troben a l’inici del Llibre del Tao, de Lao Zi, savi xinès nascut al segle VI a.C., i que adquireix nom quan es materialitza en la funció materna: Sense nom, és a l’origen del cel i de la terra; amb un nom, és la mare de tots els éssers.

Així mateix, al llibre Proverbis es llegeix: Qui em troba ha trobat la vida. Aquest versicle bíblic fa referència a la dona interna, o al que és el mateix: al femení immaterial, espiritual, que dones i homes tenim a dins. ‘Ella’, el que és i representa, dóna a llum la vida, en té cura, n’inspira. És d’estranyar, doncs, que l’artista la busqui com qui busca aigua quan té set?

Qui com Josep-Ramon Bach i Joan Aregall ha trobat aquesta dama al seu interior ha trobat aquesta forma de vida que en el poeta es manifesta en els versos que n’exalten la bellesa, i en l’artista plàstic s’expressa en l’art del disseny de moda que vesteix aquesta dama. La qual, en tant que idea que il·lumina i inspira, la podríem assimilar a la figura de Dulcinea en la ment del Quixot, o a Beatriu en la ment del Dant. Els exemples no són balders, ja que ambdues dames ideals esperonen la imaginació creativa dels seus estimats amb l’amor entortolligat/ en braços del magisteri.

Amb l’amor com a magisteri arribem al punt neuràlgic d’aquesta proposta literària i artística que és La pell imaginada (tal com jo l’entenc, un títol que és metàfora de la invisible pell de la força creadora) que s’ha de llegir i contemplar més enllà de la seva corporeïtat. Ens referim al magisteri de Sofia, de la Saviesa que impregna de llum solar la ment de savis, filòsofs, artistes i buscadors de la veritat: És brillant la Saviesa i mai no es floreix, fàcilment la veuen els que l’estimen i la troben els que la busquen, es llegeix al sisè capítol del llibre de la Saviesa.

Sofia, Saviesa o Shekinah (la Presència de Déu) es mostra brillant i, per tant, present en aquells que l’estimen i li van a l’encontre. Vet aquí el secret del magisteri de la Dama Saviesa que, com dibuixa i talla Aregall en els seus vestits preciosos i escriu Bach en el seus poemes de patró original, és com el pit [que] sadolla la màgia/ d’una vida que assimila/ la brevetat dels fets.

Sí, tot passa, però la llet nutrícia que Sofia atorga en forma de coneixement roman en el cor d’amants i amades. I és a través d’aquest amor que és llum i vida que els amants aprenen totes les llegendes escrites/ al palmell del Creador. I com si el temps hagués quedat en suspens com en els cels de les pintures de Fra Angelico en una visió de l’eternitat, aquestes imatges poètiques de Josep-Ramon Bach enllacen amb aquest verset del llibre de la Saviesa: Ella s’estén, vigorosa, d’un cap del món a l’altre i governa totes les coses. És a dir: ‘Ella’ és en ‘Ell’, com ‘Ell’ és en ‘Ella’ en l’acte de la creació del món, en la creació de la realitat que ens és donada conèixer i que conté perquè ja hi eren en l’Origen, els dos pols de l’existència en amorosa conjunció.

El blog de Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Teresa Costa-Gramunt

Un espai-estat d'ànim

http://elveldharmonia.blogspot.com

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres