Política

'La audiencia ha decidido....'

Francesc Murgadas 22-11-2019 15:15 Lectures 389

Aquest cap de setmana, estirat fins el dilluns, hauria d’ajudar a clarificar una mica el panorama derivat de les darreres eleccions estatals i centrat, hores d’ara, en la possibilitat d’un govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos recolzat, des de l’abstenció o el vot a favor, per Esquerra Republicana de Catalunya. Sobretot, perquè Ciudadanos segueix perdent gas -i dirigents- cada dia que passa.

I és que, tal i com estan les coses, encara que la coalició aconseguís recollir els vots afirmatius dels grups minoritaris del Congrés, el concurs de ERC -per activa o passiva, ja es veurà al capítol següent- seria necessari.

La situació és doncs delicada. Potser per això, les cúpules d’aquests dos partits s’han afanyat a treure del calaix allò que hauria de ser pauta habitual del funcionament dels partits democràtics. La consulta a la militància. Segons diuen, democràcia en estat pur.

Un mecanisme que el PSOE ja va fer servir el 2016 per ratificar l’acord amb Ciutadans que intentà dur, sense èxit, Pedro Sánchez a la presidència del govern. Caldria recordar (a efectes de comparació) que aleshores votà el 51,7% de la militància (uns quasi 200.000 a tot l’estat) i que el 78,9% dels vots ho feu a favor.

Ara, al llarg del dissabte 23, els militants podran repetir aquella experiència que, pel que ara diuen a Ferraz, és obligada pels estatuts i de resultat vinculant. Per tant, els més de 190.000 militants del partit, mentre escric aquestes reflexions, deuen estar meditant que respondre a “Recolzes l’acord assolit entre el PSOE i Unidas Podemos per formar un govern progressista de coalició?

Un mecanisme, el de consulta a la militància, que també posarà en marxa, el dilluns, Esquerra Republicana de Catalunya per saber qué responen els seus militants a la pregunta “Esteu d’acord a refusar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per a abordar el conflicte polític amb l’estat a través d’una taula de negociació?.

Una pregunta –i aquesta seria la primera reflexió- que deixa molts caps per lligar. Quina mena d’acord ha de ser? Si diu prèviament, vol dir que fins que no estigui en marxa la taula de negociació, no hi haurà acord? L’acord ha de ser previ a la investidura?... Un seguit de qüestions que van de bracet amb les que es pot plantejar la militància del PSOE. Sense anar més lluny, l’abast de la paraula progressista.

Però jo no vull entrar en aquestes profunditats que poden variar d’avui per demà. Hi ha aspectes més elementals i bàsic que son, per mi prioritaris.

Perquè aquesta “democràcia directa” que ara exhibeixen els partits, ha tingut precedents que haurien d’haver empès una millora dels mecanismes de realització, control i validació de les votacions. I més ara que la majoria incorporen el vot electrònic. Perquè som molts els que encara recordem el sorprenent empat a 1515 vots de l’assemblea de les CUP a Sabadell del 2015, quan debatien donar suport o no a la investidura d’Artur Mas com a president de Catalunya. Un empat que va arribar després de dues votacions anteriors, també d’empat virtual. Un empat que, analitzat des de la fredor de les matemàtiques, succeiria, en la millor de les hipòtesis, un cop de cada cent que es votés. Una probabilitat menor que la de l’esperançat jugador de pòquer que busca un as per completar l’escala de color.

Recordem també que aleshores tot es va resoldre amb una reunió de caps i parlamentaris que prengué la decisió final de deixar sols a Junts pel Sí i, per tant, de no investir Artur Mas.

Això és democràcia? Segur que molta gent, en aquell moment, va pensar que tot plegat era un muntatge. Per uns, per fer fora Mas. Per altres, per acabar amb Catalunya. Però un muntatge. I el cert és que ningú – ni aquí ni a Madrid- ha pres mesures per evitar que allò que acabàvem de viure a Catalunya es repetissin. Aquest cap de setmana ens podem tornar a trobar amb un embolic com aquell i sospitar –per què no? – que tot estava ja “atado y bien atado”. Que no calia fer tot aquest sainet per acabar en unes noves eleccions que ningú descarta.

Rectifico. Algú a fet alguna cosa. La televisió. Ella sí que ha sabut substituir aquella acta notarial que donava fe dels resultats dels concursos per l’ambigua frase: “La audiència ha decidido”.

Actes reflexos

Francesc Murgadas

Francesc Murgadas

Reflexions a volta de correu... naturalment electrònic

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Si no han d'estudiar, ni treballar, ni fer la neteja obligada, ni el temps acompanya per sortir al carrer, ni el "no fer res" és una opció, què t'agrada fer a casa quan tens una estona per a tu?

Quan tens temps lliure a casa, quina és l'activitat de lleure que prefereixes fer?

Llegir
Veure la TV
Cuinar
Fer manualitats
Escriure
Meditar
Jugar
Altres