Horaris laborals

Hores extres

Francesc Murgadas 29-12-2019 10:31 Lectures 866

Sortint d’un gran magatzem a la darrera hora d’un dels dies previs a Nadal, vaig pensar en les hores extres, més o menys camuflades, que fan molts treballadors i que sovint no acaben reflectides en la seva nòmina perquè, segons l’empresari, estan incloses en el sou. En aquell moment, vaig pensar en les hores que han de passar per tornar a deixar la botiga en ordre, de cara l’endemà al matí, i que els clients i clientes, amb les seves presses i capricis, l’han posada potes enlaire. És el que sol generar el treball ara denominat “per objectius”. El patró els marca i, mentre el treballador és capaç de complir-los, tot va com una seda. Però el dia que, per alguna cosa, la situació li reclama feina suplementària, el pollastre va per ell. Una trampa disfressada d’oportunitat. Però una trampa a la que, a certs nivells del món laboral, ningú es pot oposar si no vol ser penalitzat, castigat o fins i tot foragitat del lloc de treball amb l’excusa de les llargues cues del Inem.

Com quasi sempre, però, aquesta situació sol anar associada a la manca de poder de qui la pateix. El dependent de la botiga, el treballador de la fàbrica, el cambrer del restaurant o el pescador de la barca no tenen al seu darrera la força que poden tenir els funcionaris de la sanitat, els obrers de la multinacional automobilística o els pilots d’avió. Una força basada en el nombre d’afiliats o la transcendència de la feina que fan i que els permet, de forma més o menys raonable i raonada, enfrontar-se a les exigències del amo o del patró o exigir millores per ells. Tots tenim present alguna situació en la que algun ciutadà, després d’esperar hores per ser atès en algun servei públic, ha vist com es tancava la porta i s’aplicava el tronat “vuelva usted mañana” del segle XIX, en resposta a una actitud patronal de la qual l’usuari no tenia cap culpa. Però la força és la força. I les hores extres no son, per alguns, cap obligació.

Per exemple, pels nostres polítics. Estem en un país farcit de problemes i on esperem com aigua de maig un govern que sigui capaç de treballar. De prendre les decisions de les quals depèn el futur de molts ciutadans. Doncs bé, estareu amb mi que, si aterrés a casa nostra un alienígena i escoltés les declaracions d’aquells que hem triat a les darreres eleccions i analitzés els seus comportaments, probablement arribaria a la conclusió que el fet que hi hagi o no govern, els hi resulta completament aliè. Que tant els hi fa que el govern es constitueixi el 30 de desembre, el 5 de gener o el 25 de juliol, coincidint amb sant Jaume i la calor. Que les vacances de Nadal, per ells, son sagrades, que les hores extres són una explotació i que res pot esperar tant com la feina. De fet, ja ho han demostrat en els passats intents de constituir govern després d’unes eleccions o una moció de censura. I sense exclusions, perquè mentre uns s’ajeien i s’ajauen a veure-les venir, els altres es feien o es fan l’atabalat voluntariós que, si per ells fos, treballarien vint-i-cinc hores cada dia. Sense augment de sou ni retribució complementària, és clar.

Em pregunto qué passaria si, per exemple, els tres Reis d’Orient decidissin que enguany vindran el 17 de gener al migdia, en comptes de fer-ho la nit del 5 al 6. I que ho fessin perquè, vist que els camells i els patges no estan d’acord que els obliguin a fer hores extres per poder repartir a temps tots els regals i amenacen amb una vaga de zel o una marxa lenta, ells sortiran del pas aprofitant els rucs, cavalls i ases dels Tres Tombs -i els traginers que els guien- per complir el compromís.

Si seguim així, no ens estranyem si un bon dia, un Trump de torn d’alguna de les grans potencies o corporacions econòmiques, té la idea de privatitzar parcialment el servei dels Reis d’Orient i permetre que sigui Amazon qui faci el lliurament als seus clients “prime”. O que proposi formar el govern a través d’un concurs com “Gran Hermano”, on l’audiència pugui decidir entre els candidats que presentin els partits, que passen proves que permeten anar-los eliminant mentre ells dissenyen estratègies i fan coalicions. Que això ens obligaria a fer hores extres de televisió?. Qui alguna cosa vol, algun preu ha de pagar. Sobretot si no té poder.

Actes reflexos

Francesc Murgadas

Francesc Murgadas

Reflexions a volta de correu... naturalment electrònic

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres