Política

Surt el sol

Francesc Murgadas 26-01-2020 23:15 Lectures 391
Carles Castro

Carles Castro

Permeteu-me que utilitzi la “Glòria” com a exemple d’aquesta setmana. Ara que ja llueix el sol i la depressió atmosfèrica (DANA en diuen ara) és un record. Amb lament explícit per les víctimes hagudes i les desgràcies patides.

I és que, en l’àmbit polític d’aquest país que, com deia en Raimon, “anem fent”, sembla que ara toca un temps de llum, sol i una certa escalforeta. Portàvem massa dies de tempesta política i pluja de declaracions contradictòries arran dels futurs pactes de govern (primer el de PSOE i Unides Podem, i desprès, el d’aquesta coalició amb els nacionalistes de cua i banyes del PNB i ERC). Ara tot sembla indicar que aquell apocalipsi que anunciava l’oposició s’ha esvaït. Com la “Glòria”. Per més que la premsa de dretes, tenaç ella, vulgui treure petroli d’on, pel que sembla, només hi ha aigua raonablement neta i potable.

Queden, evidentment, nuclis tempestuosos més o menys petits i més o menys residuals que els catastrofistes intenten magnificar. El més significatiu, el d’una Catalunya en tensió interna per una herència en disputa –la del centre català- entre ERC i els hereus d’aquella mitificada Convergència i Unió. I clar, en la mesura que aquesta tempesta es pugui revifar, perdedors i seus adlàters faran tot el possible per potenciar-ho, esperant que els efectes de l’enrenou es traslladin a la resta del territori i emboliqui novament la troca.

Però, insisteixo, no sembla aquest el cas. La coalició que talla el bacallà, es mostra cada dia més sòlida. Tant pel que fa als grups que han pres el compromís de fer la feina com en els que, des de fora del govern, s’han conjurat per donar-li suport i, allà on governen, facilitar les coses. Només cal veure l’allau d’aprovacions de pressupostos que sembla haver-se desencadenat a Madrid, a algunes autonomies com Catalunya, i a certes capitals autonòmiques com Barcelona. El que deia, “Glòria” ha escampat.

Cal acceptar però, que de contraatacs no en manquen. El darrer, la maniobra de la judicatura per dur Quim Torra a la llista d’ex-presidents de la Generalitat en un intent força matusser de forçar eleccions autonòmiques a casa nostra. Però hauríem de ser prou lúcids per entendre que son maniobres colaterals i alienes que alguns il·luminats intenten disfressar de derivades inevitables de la situació política. O, si més no, per capir que la culpa (si n’hi ha) està repartida. Com en el cas de les riuades provocades per la “Glòria”. Tothom alça els punys cap al cel maleint la pluja que -tornem a Raimon- no sap ploure, però ningú apunta que els pantans plens d’aigua embassada tenen molt a veure amb aquestes riuades. Pocs recorden que l’ocupació de les lleres de rius i rieres no fa sinó escanyar el pas franc de l’aigua quan baixa pel pendent en quantitats importants. Quasi ningú reflexiona sobre l’artificialitat de moltes platges de sorra amb guinguetes incloses. I tot això, no ens enganyem, no és culpa de la “Glòria”.

Surt el sol. I no només perquè ella s’hagi rendit. També hi juguen altres factors com ara l’allargament dels dies i, per tant, les hores de sol quan n’hi ha. Com li passa, al meu entendre, al sol polític. També aquí hi juga el seu paper el desconcert i divisió de la dreta. Incapaç d’acceptar la seva derrota –en bona part imputable a la seva deriva radical- s’aferra a aquells quatre núvols que es mantenen a l’horitzó. Amb polèmiques tan estèrils com la del dit “pin parental” que, pel que sembla, es justifica en la defensa dels drets de dues demandes presentades en tota Espanya. O amb el desconcert que mostra un Casado que s’afanya, vist el veredicte del suprem, a reclamar poc menys que la detenció -immediata i preventiva- de Torra i Torrent, i la resurrecció del 155. Intents de llençar al cel alguns núvols de poca volada per veure si tapen el sol durant una estoneta. La que tardarien ells en anunciar que torna la “Glòria” política i, amb ella, els quatre genets de l’Apocalipsi.

Surt el sol, no ens enganyem. Altra cosa és si tenim clar el que voldrem i podrem fer mentre brilli damunt dels nostres caps. Si ens quedarem al vestidor de casa mirant quins pantalons ens posem o si sortirem a posar-nos morenos i desenvolupar defenses gràcies a la seva acció benèfica.

Actes reflexos

Francesc Murgadas

Francesc Murgadas

Reflexions a volta de correu... naturalment electrònic

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?

Creu que s'haurien de convocar ja les eleccions al Parlament de Catalunya?


No