Coronavirus

L’avi i el coronavirus

Històries del confinament

Silvia Aparicio 27-03-2020 10:12 Lectures 1239

L’avi està molt emprenyat, no pel coronavirus sinó per la situació en general, més aviat per la ineficàcia del govern.

-Colla irresponsables- Va dient per casa tot sol.

Ja fa dies que no entra ningú a casa ni veu a les filles. Abans que l’hi diguessin, ell es va avançar al confinament, ja ho veia clar.

Seguia les notícies des de que va aparèixer el cas a la Xina, i ja ho preveia “quan vingui, això serà un desastre, que els xinesos estan organitzats i en saben, aquí tothom va a la seva”.

Així que als dies del confinament oficial se sumen els seus de propina, i va fent per casa.

El truca la seva filla.

-Papa, no miris notícies, posa’t una pel·lícula i et distreus que no faràs res bo tan amoïnat.

-Això es una merda, no han planificat res, quina colla ehhh- diu l’avi.

-Veus papa, ja t’estàs posant nerviós i això no va bé pel sistema immunitari, llegeix un llibre.

-Sí, nena, sí. Has vist que faran amb els avis? Com no som productius, els hi és igual!

-Papa, fes mindfulness i pensaments positius. Val?

I l’avi fa una mica de tot amb les hores del dia, veu una pel·lícula pel netflix, però acaba pensant que hauria de mirar per internet si els medicaments que pren poden potenciar els efectes del coronavirus, per tant deixa de gaudir el moment d’esplai i entra a fer investigacions pel google.

S’angoixa, creu que no saben res de tot plegat.

-Quina merda! Quina merda!- Vinga a cridar contra les parets.

El truca la seva filla:

-Papa ¿com va? Quina peli has vist?

-Cap ni una. Ara em fa mal el coll de tant que he cridat per casa, estic patint molt .

-Papa si us plau no miris res per internet, fes mindfulness.

-Ara vaig .

Per fer cas a la nena, de quaranta cinc anys, es posa un vídeo de “Mindfulness. Meditación guiada contra la ansiedad”. Comença a escoltar: “Empieza a respirar muy lentamente, inspira y deja tu cabeza en armonía, hay una luz que se…”

La veu de la dona que el guia cap a la llum sembla calmada, potser està en algun lloc que encara no està infectat, pensa. “Coges la luz blanca y la abrazas contra tu cuerpo, te expandes en luz...”. L’avi te els ulls tancats i es visualitza amb una escafandre mentre camina cap un hospital blanc, però cal obrir una porta, el cos se li posa rígid i alarmat, potser no cal cap contacte amb el pany, de tocar, res de res. Apaga el vídeo fastiguejat. S’ha cansat de fer tonteries, sense treure’s del cap la por que té d'entrar a l’hospital.

Torna a trucar la nena.

-Papa, quan facin el missatge del rei, tu no escoltis res.

-Ara surt el rei? Només faltava aquest ara.

L’avi penja el telèfon, comença a dubtar si la seva filla no li ha posat en algun moment alguna càmera al menjador i el té ben controlat, cada vegada que decideix fer alguna malifeta el truca.

Es posa el discurs del rei, conscient que acabarà tirant per terra el comandament de la televisió, i que just després tornarà a trucar la filla. Ja sap que ella es tan llesta com ho era la seva dona. Respira fons, això només acaba de començar, però com sempre, se’n sortiran.

Cartes a la direcció

Publica aquí el teu article d'opinió, comentari, denúncia, agraïment, etc, envia'ns un e-mail a opinio@eixdiari.cat

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La pandèmia ens obliga a estar tancats a casa, que és la millor manera de frenar els contagis. Després de dues setmanes de confinament, ens agrada pensar en allò que farem quan això s'acabi.

Què és el primer que faràs quan s'aixequi el confinament?

Anar a veure la família
Quedar amb els amics
Sortir a fer esport
Anar a la perruqueria
Organitzar una festa
Passejar per la natura
Crec que em costarà tornar a la rutina
Altres