Habitatges públic

El camell, l'agulla, el cel i l'habitatge

Txus Magallón. Eix

Txus Magallón. Eix

Hi ha una paràbola que relaciona un camell, una agulla, el cel i els rics. Traslladat a l'habitatge, aquelles que no aconseguiran el cel són les persones que es troben en exclusió residencial. I cada cop seran més si el sistema en el qual vivim continua responent a criteris econòmics. El dret a enriquir-se doncs, s’imposa al de disposar d'un habitatge digne.

La manca de consciència d’allò que és el bé comú ens ha fet oblidar que la situació d'exclusió d'aquests grups els priva de la possibilitat de desenvolupar un projecte de vida, i que la qualitat de vida reverteix en el desenvolupament de la comunitat. És així com entre tots hem posat el nostre granet de sorra i hem plantat la llavor del conflicte social, perquè hem estat incapaços de veure-hi més enllà del nostre benefici personal.

Avui m'he trobat amb allò que tots hem normalitzat, un contracte de lloguer draconià que salvaguarda la propietat, a ultrança, d’una empresa amb més de 8.500 lloguers i obra social, que pressiona a la persona llogatera perquè renunciï a alguns dels seus drets. I això que la meva interlocutora durant la negociació era una jove advocada, que viu de lloguer, però que té tan assumit que el contracte és legal, que considera que és el correcte. I és que el poderós s'aprofita del feble sota la bandera de la legalitat, i en aquest cas, la manca d’un habitatge assequible portarà a aquesta família a renunciar als seus drets, perquè si no uns altres acceptaran i ells es quedaran al carrer.

La realitat és que l'abús sobre els febles sumat a les estratègies de mercat fan que la demanda superi l'oferta i el preu pugi. El problema és que mentre ens enganyen amb falses il·lusions d'obres socials perquè ara aquest concepte ven, la seva realitat no contempla què passarà quan milers de famílies siguin al carrer i vegin que els seus fills no sortiran mai d'aquests guetos de pobresa que seguim construint.

Perquè és més fàcil que un camell passi per l'ull d'una agulla que un jove, un migrant o un mileurista accedeixi a un habitatge. Fins quan ho permetrem?

Que no ens robin la vida!!

Txus Magallón
Candidatura d’Unitat Popular de Vilafranca del Penedès

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!





També et pot interessar