Literatura

El tango de Dien Bien Phu

Frederic Llopart 02-08-2020 21:16 Lectures 730
Coberta de 'El tango de Dien Bien Phu'. Eix

Coberta de 'El tango de Dien Bien Phu'. Eix

Al final de la guerra, en aquell final del mes de gener del l’any 1939, els quatre passos fronterers Coll d’Ares, Puigcerdà, La Jonquera i Portbou van quedar col·lapsats, primer perquè França va tancar la frontera per la poca previsió que van tenir les autoritats i després perquè arribava tanta gent que era impossible donar-les-hi acollida de manera humanitària.

Mentre l’exèrcit republicà intentava mantenir línies de defensa per evitar que els franquistes arribessin a topar amb l’allau de refugiats, l’aviació nacional bombardejava les columnes de refugiats com les defenses de l’exèrcit popular amb tota la crueltat que això representa.

El 27 i 28 de gener hi ha l’obertura de la frontera i els primers refugiats poden entrar a França.

El tractament que van rebre per part de l’estat francès, el seu govern i les autoritat policials va ser un tracte degradant, indigne i repressor com queda més que palesat en el llibre i en les explicacions que donen molt dels refugiats que després de sobreviure van poder explicar l’actitud de les autoritats franceses.

Els refugiats van haver de deixar pertinences al llarg del camí i van entrar amb poques possessions a França, però com a mínim tenien la certesa de que no els matarien, creien en França, era un país de la llibertat, però entren desbordats i sense saber el seu destí.

D’aquells camps en van sortir moltes coses entre elles la cançó en forma de tango Somos los tristes refugiados. Utilitzant la música d’un tango cantat per Gardel la cançó ha esdevingut un cant mític dels camps de concentració.

Somos los tristes refugiados
a este campo llegados
después de mucho andar,
hemos cruzado la frontera
a pie y por carretera
con nuestro ajuar
Mantas, macutos y maletas
dos latas de conservas
y algo de humor,
es lo que hemos podido salvar
después tanto luchar
contra el fascio invasor.

La novel·la es fonamenta en la recerca d’un dels lletristes de la cançó, Menero, el protagonista va revivint la història de la derrota del republicans i molt concretament de les columnes llibertàries per trobar a un dels compositors.

David Castillo (Barcelona, 1961) és periodista, crític, novel·lista i poeta. Des de la seva joventut ha estat un activista cultural incansable i ha aplegat tot un ventall de grups alternatius amb els quals ha organitzat i dirigit festivals poètics, i també ha treballat amb músics de jazz i de rock. Va dirigir el suplement cultural de l’Avui des del 1989. Per la seva activitat periodística, ha obtingut diferents premis, entre ells quatre Atlàntida, el del 2000 al millor articulista en llengua catalana.

Ha publicat tres antologies, una biografia de Bob Dylan, la novel·la en vers El llibre dels mals catalans (2010) i tres novel·les, editades per Proa: El cel de l’infern (premi Crexells a la millor novel·la catalana del 1999), No miris enrere (premi Sant Jordi del 2001), El mar de la tranquil·litat (2010) i Barcelona no existeix (2014). Les dues primeres han estat traduïdes al castellà per Anagrama i se n’han fet versions a diferents llengües. La seva obra poètica inclou La muntanya russa (Pagès,1992), Tenebra (Proa, 1994), Game Over (premi Carles Riba, Proa, 1997), El pont de Mühlberg (Proa,2000), Seguint l’huracà (Arola, 2001), Menta (La Garua, 2005), Downtown (Icària, 2006), Esquena nua (Proa, 2006) i Doble zero (Proa, 2011). També té dues antologies bilingües en català i castellà, Bandera negra (Sial) i En tierra de nadie (Ajuntament de Màlaga).

Va ser professor durant cinc anys de la Facultat de Comunicació de la UAB i ha dirigit diferents cicles poètics i jornades de reflexió cultural, entre ells la Setmana de Poesia de Barcelona.

Va pronunciar el Convit a la Festa de Vilanova i la Geltrú l’any 2019

El protagonista del llibre és en Dani Cajal periodista, professor universitari i escriptor que ja era conegut per protagonitzar altres llibres de Castillo. Aquí Dani Cajal està treballant per confeccionar una novel·la becada pel Ministerio i per tant cal fer una treball d’estructura prèvia. La voluntat de recrear la sortida d’Espanya dels darrers exiliats i combatents, el porta a resseguir a alguns dels protagonistes d’aquella dissortada retirada a través del seu propi avi i d’un dels personatges més potent de la novel·la Pantaleó Ribot un llibertari que recorda en la seva fase final de la vida moltes de les vivències i dels desenganys que va tenir. Ribot va ser un lluitador que va acabar decebut del comportament de molts dels dirigents republicans i fins i tot té àcides crítiques sobre el comportament dels dirigents militars del bàndol, republicà. Llibertari de fermes conviccions gairebé ho repudia tot. A través de les explicacions de Ribot i les investigacions de Cajal apareix la figura de Jesús Menero que va ser un dels coautors del Somos tristes refugiados. Cajal vol resseguir al història de Menero per mostrar la batalla dels refugiats, ressegueix les brigades llibertàries des de l’Aragó al front de l’Ebre i a les duríssimes batalles del Pallars fins arribar a La Tour de Carol, segueix després les històries d’aquells que van allistar-se a les tropes franceses lliures i van protagonitzar l’alliberament de París, l’assalt al Niu de les Àguiles i encara fins al mateix cor d’Alemanya. Alguns com és el cas de Menero segueixen allistats i acaben a Dien Bien Phu.

Una història d’una derrota però no d’una submissió. Llibre molt interessant, que enganxa des del primer moment, una investigació profunda i intensa per part de l’autor. Una  novel·la en que trenca la pretesa èpica d’algunes batalles i revisa part de la història sense cap mena però de tergiversació sobre el paper dels llibertaris que van passar a França i les seves sortides personals.

L’autor explica que la idea de la novel·la es va començar a gestar quan va escoltar a Ramon Muns la cançó “somos tristes refugiados”. A partir d’aquest moment hi ha un treball de documentació ingent, anàlisi d’informacions, deixatar documents, i anar creant els personatges d’acord amb algunes de les característiques d’alguns refugiats de l’any 39. El resultat són uns protagonistes creïbles, sòlids i versemblants en el marc d’una narració coral.

Narració molt ben estructurada de la derrota militar, dels camps de refugiats, de moltes històries encreuades però també narració de la superació o no de l’aparent fracàs en la guerra.

Un memorable i emotiu record als lluitadors llibertaris i una novel·la excel·lent de lectura plaent amb un rebuig explícit de les guerres com elements d’una falsa heroïcitat.

Molt recomanable.

El tango de Dien Bien Phu
David Castillo
Premi Joanot Martorell 2019
Col·lecció El Balancí 816
Edicions 62
Barcelona, gener 2020

Negre sobre blanc, notes de lectura

Frederic Llopart

Frederic Llopart

passant planes...

Ensenyament

Pam! El TDAH té una base genètica!

Jordi Larregola

Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més

ENQUESTA WEB

La comarca del Garraf està registrant en els darrers dies un repunt dels casos de coronavirus entre la població i la Generalitat ha suspès els ingressos, les visites i les sortides de les residències de gent gran de Sitges

Creus que la població s'ha relaxat i no compleix amb les mesures de prevenció de contagis?


No