Política

L'altre VAR

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Ja fa dos anys que els afeccionats al futbol pateixen les imperfeccions del VAR (Vídeo Assistence Referee en la llengua dels creadors) de les seves penes i mals de cap. Sense anar més lluny, la passada jornada, el Barça va haver de jugar la segona part amb 10 jugadors. Però el triomf a camp contrari feu oblidar la, pel que diuen, injusta expulsió de Lenglet. Segur que si ara féssim una enquesta entre els culers, la majoria estaria per enviar aquest intent de fer objectiva la feina de l’àrbitre de futbol, a la deixalleria. Però si féssim la mateixa enquesta entre els que no tenen en el futbol, sigui del club que sigui, una de les seves afeccions vitals, segur que la majoria estaria a favor de mantenir-lo, argumentant allò que sempre és millor que res. I és que, el suposat rigor científic i desplegament tecnològic que suposa ens té emmirallats, fent-nos veure als detractors quasi com a troglodites. Una reflexió que podríem fer extensible a molts altres aspectes de la tecnologia que, com en el cas del localitzador del mòbil, aporten suposats beneficis (trobada en cas d’accident, indicació de rutes a seguir, etc..) però també efectes secundaris com la pèrdua de privacitat. Perjudicis que obliguen a establir suposades garanties per les que, a l’hora de la veritat, molts no posaríem la ma al foc.

Si en aquest àmbit que podríem dir banal o com a mínim no transcendent, ja tenim aquesta polèmica instal·lada i aquesta divisió social consolidada, que pot passar si traslladem, com ja hem fet, la mateixa mecànica a un àmbit més important com és la política?

Perquè, que fa el VAR quan actua? Primer de tot, atura el partit. Si la decisió pot condicionar els minuts que queden per jugar, el primer que cal fer és aturar el rellotge. Aleshores, amb l’ajut de la tecnologia, enfoca la imatge polèmica des d’altres punts de vista intentant veure si aquella ma mig amagada toca o no la pilota. En definitiva, intenta escatir la veritat i dictaminar segons les regles preestablertes. Fet això, l’àrbitre que remena tota aquella tecnologia dona la sentència inapel·lable que, un cop aplicada, permet que el partit continuï.

On rauen els punts febles d’aquest VAR? Entre altres, en la rapidesa del “diagnòstic” i en la credibilitat. El perjudicat per la decisió sempre pot dir que aquella interrupció li ha trencat el ritme del partit. La manca de publicitat de les imatges i reflexions del anàlisi i decisió, deixen al afeccionat amb la seva opinió, sovint subjectiva i condicionada per la seva fidelitat a un equip, generant descontent o crítica entre els perjudicats. La polèmica està servida.

Què passa en la política? Doncs que, quan sorgeix una “jugada dubtosa”, entra en acció el seu VAR particular. La justícia. I quan el President de Catalunya es nega a retirar immediatament una pancarta com li manen (o demanen?), es posa en marxa aquell VAR. Com investigació primer i com a causa judicial desprès, cas de confirmar-se la sospita d’irregularitat.

Es aleshores quan els àrbitres del VAR comencen a aplicar els seus coneixements -ara legals i no tecnològics- per escatir si hi ha hagut fora de joc o si l’infractor estava just en línia. Valorant si els organismes econòmics estatals havien o no donat per bons els arguments de Bankia, si el rei emèrit tenia o no impunitat quan va fer de rei mag, si el 1-O fou o no un referèndum, etc...

I és aleshores quan, després de pensar i discutir molt entre ells, l’equip del VAR emet el seu veredicte, permetent que el partit continuï. El problema és que, entre pitos i flautes, han passat mesos, àdhuc anys. I pretendre que el partit segueixi en el punt on s’aturà és una broma de mal gust. Perquè hi ha jugadors que han canviat d’equip, altres que ja estan jubilats i lligues que ja han estat adjudicades a certs equips. Però, sobretot, hi ha afeccionats que van passar el disgust de veure perdre el seu equip per mor d’aquell VAR. I als arruïnats per Rodrigo Rato i Bankia, mentre ell queda absolt i aquella es fusiona, ningú els compensa. I, el que és més greu, el penal no xiulat contra el Banc d’Espanya o el mercat de valors que sembla que van avalar l’estafa, no es tirarà. A no ser que els afectats tornin a reclamar un nou VAR i posin el rellotge de l’espera a zero.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Últims articles publicats


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local