Eleccions al Parlament

Motiu o excusa?

Com si votar per correu -i no diguem l’abstenció- fossin actes vergonyants pels que calia marcar amb una creu groga als practicants. I tot, perquè els grecs es varen acostumar a fer assemblees a les àgores i a expressar la seva opinió mitjançant pedres de colors que dipositaven en una urna que després recomptaven.

No ens enganyem, la democràcia no és perfecta. Està plena de petits gests, solucions a problemes d’un moment donat, que queden com a tradicions pels segles dels segles.

Convé no oblidar que votem majoritàriament cada quatre anys perquè així ho va decidir la primera democràcia del món, els EEUU. Per resoldre el problema de l’actualització del cens electoral en un territori tan ampli. Un problema que avui, amb les noves tecnologies ha deixat d’existir i que permetria fins i tot fer funcionar el baròmetre polític com la borsa. Amb pujades i baixades diàries del pes dels partits en funció de la gent que mantingués o canviés el seu vot. I consti que no dic si aquest sistema seria millor o pitjor. Simplement em limito a evidenciar que hi poden haver sistemes alternatius. Amb aplicació i èxit en camps tan sensibles com la nostra economia domèstica.

Un altre exemple dels EEUU. El desfasament entre l’elecció del novembre i el jurament del nou president, Joe Biden, el 20 de gener.

Raonable en els primers temps, quan un representant de Califòrnia o Oregon havia de viatjar a cavall o en diligència fins a la capital per poder dur el seu vot al Capitoli. Un hàbit que, amb el temps, ha generat els problemes que hem vist aquests dies als EEUU amb la tossuderia de Trump, finalment derrotada. I amb la guinda final de la limitació de mandats, generada per George Washington, el primer president, amb la seva negativa en nom de la democràcia, a optar per un tercer mandat, vistes algunes insinuacions dels seus contrincants.

Una norma només obviada per Franklin D. Roosevelt, guanyador de 4 eleccions presidencials mentre el món lluitava en la II Guerra Mundial.

Per tant, si donem per bo que hi ha coses que grinyolen i que poden haver sistemes alternatius, hauríem de pensar què ens fa mantenir determinades pautes a l’hora de triar els nostres representants. Què impedeix adoptar formes i regles que vagin més enllà del xec en blanc amb una validesa de quatre anys que donem als nostres polítics quan anem a les urnes?. No estarem fent passar bou per bèstia grossa o, el que és el mateix, convertint en arguments el que, en el fons, no son sinó excuses per mantenir un cert estatus?

Perquè, ajornar les eleccions autonòmiques catalanes per mor de la pandèmia del coronavirus, pot interpretar-se, honestament, com una forma de garantir que els ciutadans exerceixin el seu dret a vot amb garanties. Però, si tenim en compte que la pandèmia no té - hores d’ara i que sapiguem- data de caducitat, res fa pensar que, a finals del mes de maig, no es repetirà la situació i, per tant, el sainet que estem vivint. I ho dic perquè, com tots recordem, Galicia i Euskadi ja varen aconseguir posar d’acord tots els partits per ajornar-les i poder disposar d’unes “condicions ambientals” més apropiades per passar per les urnes. Què marca doncs la diferència amb la situació actual?

Molt senzill. La manca d’una llei electoral catalana que, junt amb l’aplicació de l’article 155, va permetre, el 2017, que Mariano Rajoy pugues convocar als catalans a passar per les urnes malgrat la seva decisió expressada en referèndum i ratificada pel parlament, d’encetar el camí de la independència.

D’aquí que la decisió de l’ajornament per mor de la pandèmia, pugui també interpretar-se com una forma de mantenir certs privilegis dels càrrecs electes actuals, per damunt del que seria desitjable. O d’impedir que, vistos els sondejos, el panorama variï de manera que perjudiqui alguns dels que ara tallen el bacallà. Sense oblidar, insisteixo, que la manca de llei electoral catalana posa perillosament en mans de la Junta Electoral Central la darrera paraula.

Motius o excuses? Un dilema apassionant. Com el que hem viscut aquest Nadal amb la pròpia festa. Ballant entre els invocadors dels dies de pau i concòrdia i els defensors dels calaixos omplint-se mentre sona el “Santa Nit”. Entre motius sincers i excuses per afavorir altres motius. Per això cal estar, com els escoltes, “sempre a punt”. Per salvar la democràcia.

Perquè la democràcia potser promogui fets reiteratius en forma de vicis més o menys ocults. Ningú és perfecte. Però evita certs fets inamovibles que la manca de democràcia comporta. Com ara les monarquies intocables, els matrimonis indissolubles o el dret de cuixa vergonyós i vergonyant.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


També et pot interessar

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!