
-
Actes reflexos
-
Francesc Murgadas
- Les Cabanyes
- 15-09-2025 12:38
Lee Harvey Oswald. Jack Beers Jr
L’Oswald del 2025 serà també silenciat per un mig mafiós com Jack Ruby?
El recent assassinat de l’ultradretà Charles Kirk, fundador de la societat “Turning point USA” que, a hores d’ara, tenia 850 “divisions” repartides per tot el territori dels Estats Units, ha destapat una realitat que res té a veure amb la imatge d’uns EEUU moderns, capdavanters en democràcia i garants de la pau mundial. De fet, molts dels que ens interessem per la política mundial ens preguntem com pot ser que haguem oblidat que el 13 de juliol del 2024, l’aleshores ex-president dels Estats Units, Donald Trump, fou víctima d’un atemptat a la vila de Butler, a Pennsilvània del que se’n sortí amb l’orella dreta destrossada per una de les vuit bales disparades per Thomas Matthew Crooks, de 20 anys i que acabaria abatut per un franctirador del Servei Secret que protegia l’encara aspirant a candidat republicà a les eleccions presidencials d’aquell novembre, i que seria elegit dos dies més tard a la corresponent convenció. Un atemptat en què morí un espectador, Corey Comperatore i dos més foren greument ferits, sense que el fet es destaqués massa en les noticies que ens assetjaven.
La conversió d’aquest lamentable atemptat en un atac a la democràcia que cada grup polític i mitjà d’opinió magnifica segons els seus interessos, no deixa de mostrar quant tendencioses acaben essent aquestes interpretacions. Perquè, per posar només un exemple, no he llegit o escoltat en cap crònica que el fet es compari amb l’atemptat contra el president republicà Ronald Reagan de l’any 1981, o amb el que patí el candidat demòcrata George Wallace durant la campanya del 1972.
Però el que realment preocupa -com a mínim a mi- és que tots aquests fets delictius, segueixin una pauta similar des de 1865. Perquè fou aquell any quan es va produir l’atemptat més destacat. L’assassinat, el 15 d’abril d’aquell any i al Ford Opera House de Washington, del president Abraham Lincoln quan assistia a la representació de “Our american cousin”. A mans de l’actor John Wilkes Booth, d’un tret al cap i mentre l’assassí cridava “Sic sempre tirannis” tot saltant de la llotja al pati de butaques i fugia durant 10 dies abans de ser abatut pels militars que el perseguien. La preocupació, però, arrenca dels detalls. Perquè les cròniques expliquen que John Wilkes Booth, actor de professió, políticament sudista i esclavista convençut, va poder accedir sense problemes, identificat pels treballadors del teatre, a la llotja presidencial, tot amagant-se a la recambra en espera de l’escena més divertida del sainet per dissimular el soroll del tret i tenir opció a fugir. Cosa que va poder fer tot i trencar-se la cama en saltar de la llotja. Si comparem aquest relat amb el que ara ens fan sobre el comportament de l’assassí de Charles Kirk, sembla lògic que ens preguntem on eren els encarregats de seguretat de l’acte mentre Tyler Robinson entrava a la Universitat de Utah Valley, buscava l’emplaçament al terrat i, un cop fet l’atemptat, com ja hem vist, saltava com l’assassí de Abraham Lincoln.
I no s’hi val a excusar-se dient que Kirk no era candidat. L’acte era polític i públic. A més, la mateixa història dels EEUU té un altre exemple encara més significatiu. L’assassinat del president John F. Kennedy, a Dallas, el 22 de novembre del 1963. Quan Lee Harvey Oswald, des d’una finestra del Dipòsit Municipal de Llibres on era conegut, disparà tres trets contra el cotxe presidencial que desfilava per la ciutat, matant al quart president de tota la història de la Casa Blanca. Quan l’agent Marrion Baker arriba a l’edifici i, acompanyat del encarregat Roy Truly, el registren, troben a Oswald fent una Coca Cola i l’identifiquen com un treballador que així pot sortir de l’edifici, trobar-se amb un policia i matar-lo d’un tret, i entrar en un cinema on, una hora més tard, serà detingut.
I aquí ve la meva preocupació. L’Oswald del 2025 serà també silenciat per un mig mafiós com Jack Ruby, que l’esperi entre els periodistes quan, uns dies després, decideixin traslladar-lo a la presó del comtat, tancant l’enigma d’un tret al pit? Per això no puc sinó preguntar-me: “Progressem adequadament?”
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Subscriu-te ara!Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:
Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!