Mirada indiscreta

Obvietats…

Cartell a les papereres. Ferran Savall

Cartell a les papereres. Ferran Savall

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Hi ha obvietats que incomprensiblement sembla que cal que es recordin amb una certa assiduïtat.

Potser en ser obvi no caldria, però ja se sap que, a vegades, com més vegades es recordin les coses encara s’obliden amb massa freqüència.

En dos indrets diferenciats i amb dues paperers de diferent model hi hem trobat aquest advertiment “Les papereres no són contenidors” i per tant no s’hi ha de posar les bosses de la brossa.

Sembla fàcil d’entendre, oi?

La paperera és un objecte que pot tenir un ús privat o públic. Les d’ús públic les trobem a molts carrers, ocupen un lloc discret i fan la seva feina de manera eficient.

Models a dojo i evolució de disseny.

Penjades d’un fanal, amb una columna que l’aguanta a terra, de plàstic, de ferro, d’altres materials. Un catàleg extens

També cal dir que són moltes vegades objectes de l’ incivisme i fins i tot en alguns moments d’arma llancívola quan algues bandes de torrats i afectats per l‘alcohol se les llences pel cap. I també en ocasions més patriòtiques també s’usen contra les forces de repressió (tot i que els contenidors són els preferits). I es dona el cas que el recompte de papereres destruïdes o cremades una nit de sant Joan pot arribar a xifres realment esfereïdores.
Pobre paperera!

Ah! i encara tenim la paperera de la història on hi podem trobar a Artur Mas (crec que de manera injusta i inútil) que hi va ser llençat per la CUP, però ben segur que hi trobaríem altres personatge i dirigents que ja han caducat o s’han pansit després d’una florida ràpida però efímera història.

I a la nostra ciutat parlar de la paperera no és només parlar del receptacle sinó també de l’antiga fàbrica de paper, la Paperera, que l’any 1924 va ser comprada per Josep Aloy i que li canvià el nom de La Papelera del Este de España pel de La Paperera Catalana que s’ha convertit en un magnífic receptacle de coneixement i formació. Això està bé, molt bé.

Retornem. Llençar la bossa de la brossa a la paperera no sembla normal oi?

Doncs en alguns llocs ho deu ser perquè els missatges reiterativament es van penjant cartells per recordar-ho.

O és que hi ha algun “brut” o “bruta” que no acaba d’entendre que una cosa és la paperera que serveix per desprendre’ns d’algun paper o coses més aviat petites, mocadors, petits plàstics, envasos menors i també bosses amb cagarades de gos o gossa (i aquí seria potser discutible si la merda ha d’anar a la paperera o al contenidor) que llencen alguns passejadors i passejadores de gossos i gosses, no els hi caldria fer-ho si sortissin de casa ja cagats.

Ara que estem en ple debat sobre la recollida de les escombraries que ja ha portat -veurem com acaba en que es pretén fer la recollida porta a porta- els subsegüents augments desmesurats de les taxes relacionades amb la recollida d’escombreries, ja veiem que hi ha qui ja ha trobat la solució: bossa de brossa a la paperera que hi ha una mica lluny de casa i santes pasqües. Això ja està resolt, per comptes de porta a porta ves que no ho facin de paperera a paperera...

El fenomen de llençar la bossa de brossa a la paperera es dóna en tots els indrets de la ciutat, potser caldria en alguns cas agrair-ho per no deixar-ho al costat de contenidor quan aquets està sobrepassat de bosses i altres coses...

No obstant pels veïns i veïnes que tenen la paperera al davant o al costat de casa la cosa costa de pair ja no es qüestió de la imatge que es dona que pot ferir la sensibilitat dels veïns, la pudor que a vegades fan les bosses pot acabar ferint els nassos i l’olfacte del veïns i veïnes.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local