Mirada indiscreta

Deixem-ho amb Bon Nadal, oi?

Ferran Savall

Ferran Savall

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

S’usa molt per expressar des de sentiment de ràbia fins a usar-la amb una certa ironia i sobre la locució Puta Espanya ja està prou comentada. En el seu moment dèiem: Puta Espanya, expressió que genera polèmica i que a més ja fa temps que corre malgrat ara sembla que alguns personatges que suposadament en dir-la volen fer riure a TV3 i així l’expressen reiteradament.

Ara sobre l’ús d’aquesta significada expressió amb una voluntat d’ofendre encara que sigui de manera imaginària val la pena llegir aquest paràgraf de l’article BricoHeroes”, Nietzsche, i la catalanitat fràgil”, de Guillem Pujol  publicat al digital Catalunya Plural (1) de La catalanitat fràgil consisteix a divulgar un sentiment d’identitat català, molt sovint vinculat a un determinat independentisme (però no necessàriament), que requereix la humiliació d’allò “espanyol” per donar-se sentit a si mateix. És un sentiment força estès a Catalunya que empetiteix Catalunya. La catalanitat fràgil no és capaç de treure l’orgull del fet de ser i sentir-se català de manera aïllada i necessita un antagonista per alçar-se com a moralment superior.

Dit d’una altra manera: és un discurs incapaç de dir, si això és el que es creu, que els catalans som treballadors i diligents sense dir que els espanyols són mandrosos i negligents. Aquesta dependència evidencia, al meu entendre, l’acomplexament sobre el qual es basa gran part de l’independentisme avui dia.

Un discurs que, per altra banda, és prolífic i exitós ja que acompleix una funció per a tota aquella gent frustrada pel procés independentista. És un premi de consolació que ve en la forma del següent missatge: “no tenim el que volem, però sabem que som millors que altres”. És la catalanitat fràgil. Clar oi? Doncs va.

Ens volem fixar en la primera part de la pintada “Bon Nadal”. Expressió i desig  de felicitat, benaurança, germanor té poc a veure amb la segona part. És la dualitat que a vegades nia en les persones.

Però ja sabem que quan comença l’ambient nadalenc -i cada cop més aviat- sembla que ens envaeix una mena de sentiment d’amor, de pau, de solidaritat i això està bé. I potser coincidint amb aquest estat d’ànim les causes solidàries es multipliquen com bolets.

Felicitar el Nadal ha canviat i molt.

Es va inventar fa anys la felicitació de Nadal. Les enciclopèdies ens parlen de que va ser cap allà l’any 1843 en que Sir Henry Col que va exercir de polític, que era inventor i escriptor va enviar a coneguts, amics i saludats una postal amb un dibuixos nadalencs.

I a partir d’aquí som-hi!

Després es va popularitzar i n’hem vist de formes, colors i fons ben diferents.

Hi va haver un temps en que molts serveis públics et felicitaven el Nadal amb unes estampetes al·legòriques a la seva feina i amb un versos antològics. Autèntiques peces populars. Un exemple:

Nosotros que trabajamos

Para vos con afición esta felicitación

Hoy con gusto os presentamos

Y aunque en ella no expresamos

Cuanto nuestro pecho abriga Vuestra bondad nos obliga

A espèrar que comprendáis

cuanto amor nos inspiráis

Aunque el labio no lo diga.

El año al fin se termina

Y ha llegado ya el momento

De mostrar con ardimiento

Mi anhelo y amistad fina.

Una dicha peregrina

Para todos a Dios pido

Viva la paz, haya olvido

De bandos y disensiones;

Pataplam!!

I amolla uns quants calerons, “L’aguinaldo” recollit entre la gent, popular.

I que em direm els més grans d’aquelles imatges de policies dirigint el trànsit amb una quantitat de paneres, galls d’indi i caixes de vi... tot sigui per millorar el Nadal als esforçats servidors públics.

I les felicitacions del Ferrándiz, amb uns nens i nenes amb galtes que  temptava a pessigar, fantàstiques...

I de les que editaven entitats solidàries?

I ara què?

Quatre correus electrònics, uns “guasaps” adotzenats i poca cosa  més.

S’agraeix doncs aquestes pintades de Bon Nadal. Potser esdevindrà un nova moda. Tothom amb les seves possibilitats pintarà alguna paret felicitant.

Com a mínim el felicitador ha corregut un risc -ara res eh, però- per felicitar-nos.

Gràcies.

I això, que tinguin un Bon Nadal.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local