Economia

Un suspens en tota regla

Llavors, sí que era difícil. Ara, s'atrapa abans un mentider -com ell- que no pas un coix. En aquest sentit, anant a Internet, em permeto recordar una falsa promesa seva, la primera setmana de setembre. Va tenir la santa barra de predir  que, enguany, el rebut de la llum seria -si fa no fa- com el de 2018. Obvio dir que jo he tibat dels meus rebuts i m’he fet un fart de riure.

El tripijoc de semblant bajanada es recolza en una estadística. És del tot parcial, descomptant la inflació i equiparant els usuaris del mercat majorista amb els del lliure. Mentrestant, el preu del megavat assoleix cotes d’escàndol. De retruc, amb l'increment dels preus del petroli, tot s’encareix estratosfèricament. No cal dir que el transport de qualsevol tipus de mercaderies ho dispara… i de quina manera!

A partir d’ací, la classe política treu pit. I en Sánchez diu que ha  complert. Fa sermons autocomplaents. S’inventa terminologies com  l’exclusió social per a tapar vergonyes. La primera enganyifa es basa en un coeficient de preus elèctrics de tota la UE -corresponent al segon semestre de 2021- que no es sabrà fins l'abril. Tot seguit, hi  descompta “l’atracament” d'un IPC desbocat, superior al 6%.

La inflació no deixa d'ésser un impost soterrat. Matxaca sobretot les  classes més desvalgudes. El contrast d’això amb alces de sous -als  convenis- i revalorització de pensions (amb xifres que van del 1’50%  al 2’50%) som al cap del carrer. A partir d’ací, pretenen disfressar la  realitat bo i tapant aquest fet innegable amb l'acord ordit amb patronal i sindicats. Refregar-nos que la tristament famosa reforma laboral del  P.P. és aigua passada gairebé em fa entrar ganes de vomitar.

L'impacte -“top” del creixement de preus pot convertir una teòrica  situació conjuntural en problema estructural. El Banc d'Espanya ha  retocat -molt a l'alça- la previsió. Lluny del promig dels altres socis  comunitaris, la qual cosa fa perdre competitivitat a les nostres  empreses… Amb aquest panorama, no s'albira cap recuperació. No  hi ha miraments envers el col·lectiu més empobrit. I el còctel explosiu es clou amb xifres d'atur, deute i dèficit públic galàctic. Em plantejo seriosament encomanar-me a la Mare de Déu de l'empenta.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!