DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dijous, 24 de setembre de 2020
Reclamo que la vella i cansada imaginació pugi al poder. Però no per disparar focs d’artifici o fer paròdies disfressades de dubtosa modernitat i qüestionable originalitat. Quan hom es manifesta, ho fa per fer saber als seus conciutadans la seva opinió
Miro al calendari amb una certa preocupació. Estem a quatre setmanes de l’onze de setembre i, com diria la meva àvia, el més calent és a l’aigüera
Ramon Giró, és un petit cavista de Sant Sadurní, membre actiu de l’Institut del Cava i ex-vocal del Consell Regulador que es presenta pel grup 6 dels 40 grups en que es divideixen els electors de la Cambra de Comerç de Barcelona
L’exposició i el catàleg ens indiquen el camí: seguretat, serenitat, fortalesa i determinació. En el llibre, a més de les obres dels artistes i dels fotògrafs, hi trobarem aportacions de polítics, de poetes, filòsofs i crítics d’art
Amb tota sinceritat, si al Garraf l’ANC vol muntar aquest teatre a semblança de Barcelona me permetran que me quedi defensant els vells mètodes dels vells partits on, al menys, amb les seves múltiples mancances i dèficits i mal manejos, el candidat resultant és avalat, sempre, per un historial d’activitat ciutadana
JuntsXCat, la Crida, PDeCAT, ANC, Grauperas, Mascarells, Òmnium... : “Unitat! Unitat! Unitat!...”
En el cas dels presidents d l’Òmnium i l’ANC són del tot injustes, i sense cap mena de dubte un escarni al que hauria de ser la justícia. Aquella dama que amb el cas del que ara parlem s’ha tret la bena
Sempre he admirat la impertèrrita confiança de Mn. Dalmau en què arribaríem a bon port. “Això està al caure, Josep”, em deia una vegada i altra davant la meva fe dubtosa
Llei de transitorietat jurídica. Què vol dir? Com s'haurà d'acatar? Els mossos i la policia local, l'hauran d'obeir?
La majoria de candidatures que es presenten en les properes eleccions municipals a Santa Margarida i els Monjos han signat el compromís proposat per l'ANC en el marc de la campanya "Els Ajuntaments per la Independència"
Aquest text -com de seguida us n'adonareu si continueu llegint- no serà verdaderament una guia a l'ús de les actuals, però sí que pretén guiar al lector cada quinze dies perquè, si li abelleix, pugui moure's per la ciutat a través de l'espai històric local fossilitzat en l'urbanisme
