Gràcies i molta sort

Amb pocs dies de diferencia s’anuncien canvis de regidors de diversos partits politics amb representació a l’Ajuntament de Vilanova. A JxCat ho deixa la Blanca Albà una veterana amb experiència i pren el relleu Gerard Figueres que també va passar per l’ajuntament i després amb càrrecs a l’administració ara retorna clarament per ser una opció el 2027 i per ERC ho deixen l’Olga Arnau, ex alcaldessa i per tant amb un bon bagatge de coneixements i el Jordi Medina també amb experiència més que contrastada.

Ho deixen per facilitar relleus, i encara que moltes vegades aquests relleus a mig mandat siguin criticats els entenem perfectament, sobretot si encares un futur en una segona línia de la política. Han fet la seva feina, han deixat la seva empremta, han ajudat a consolidar les seves formacions polítiques, i el que és més rellevant, han treballat per la ciutat, quan han governat i quan han estat a l’oposició.

En definitiva, han fet política.

Hem cregut i defensat sempre en el prestigi de la política i fer front a aquells que la condemnen, que en parlen com si fos un cau de corrupció, mentides i interessos creats. No. La política és dignitat, és treball esforçat, és treball per la comunitat, és facilitar la vida a molta gent, en petites coses i en projectes que traspassen generacions, i més en la política municipal.

Creiem en el valor de la política com element de transformació social. I també afirmar que en política no val tot. En el darrers temps sembla que s’ha convertit en una mena de jungla de tots contra tots.

Cal tendir ponts, cal recercar complicitats, cal buscar denominadors comuns i això no vol dir renunciar a les idees pròpies sinó acostar-te a la realitat i agafar allò de bo que sempre tenen les diverses aportacions polítiques.

I encara més en la política municipal que és aquella que et permet la proximitat una de les virtuts i també un dels inconvenients de la política, va bé perquè pots conèixer de primera mà els problemes i compartir amb els protagonistes la solució però també a vegades l’excessiva proximitat pot distorsionar la realitat i es prenen decisions excessivament esbiaixades pels contextos particulars sense una visió global.

Però també els darrers anys la política municipal s’ha empeltat d’una certa agressivitat. Sempre hi ha hagut debats i confrontacions, però sempre hi havia hagut una cortesia política i es guardaven unes formes que sembla que mica en mica es van perdent.

I cal dir amb claredat que no val tot. Ni molt menys. Hem vist, hem patit i potser inconscientment també hem contribuït en alguna ocasió a carregar de manera immisericorde contra algun polític sense raons ni arguments. S’hauria d’evitar l’atac personal, l’acarnissament en alguns aspectes febles de l’adversari...  mantenir la temprança i sobretot generar empatia i evitar la confrontació estèril.

Sempre que hi ha canvis en el consistori pensem que hi ha una pèrdua d’experiència. Els regidors i regidores que avui ho deixen tenen un pòsit de coneixements de la ciutat, una expertesa en l’anàlisi de les necessitats de Vilanova. I aquest talent que han anat adquirint caldrà que es traspassin als nous regidors, que ben segur, que també molts preparats posaran tot el seu empeny en la millora de la ciutat en fer més còmode la vida a la ciutadania.

Ja vam veure canvis de regidors del govern en funció de que s’assumien noves responsabilitats al govern del país, ara regidors nous entraran i estaran a l’oposició, també poden fer feina, i molta, i faran política com el treball per millorar la relació entre al ciutadana, que sigui una relació positiva i que ajuda a millorar la col·lectivitat i el bé comú.  

Estem arribant als cinquanta anys dels primeres eleccions democràtiques de després de la República. La propera legislatura, a l’any 29, es complirà aquest aniversari emblemàtic. Serà ben segur el moment de fer un balanç més que aprofundit, amb una perspectiva ja àmplia, del que ha significat per la ciutat tenir un ajuntament representatiu i democràticament escollit. I serà sens dubte també el moment de tenir un modest record d’aquelles, moltes ja, persones que han passat alguns anys al servei de la ciutadania i afrontant des de l’Ajuntament els problemes i solucions, els bon moments i els que no ho son tant, els petits èxits col·lectius i els fracassos polítics personals (ja sabem que els fracassos són orfes de pare i mare).

Creiem que les regidores i el regidor que ara marxen i els altres que ho han deixat al final de mandat o en qualsevol moment es poden sentir francament orgullosos de la feina que han fet, de les idees que han aportat, del compromís contret, de l’assumpció de responsabilitats quan calia, de comportar-se honestament, de superar i combatre els valors de d’individualisme, de lluitar contra la competitivitat acarnissada, de rebutjar el valors de l’economia per damunt de la persona, i batre’s cada dia per una defensa a vegades ferotge a la diversitat i a la diferència.

La majoria del regidors i regidores que he conegut han estat persones que mai han estat de tornada de res sinó que han caminat cap a tot i amb ganes d’aprendre cada dia més.

Ja sabem que el futur en política és sempre precari i incert i per tant és bo saber que els càrrecs no són res més que cessions, per uns temps, de la delegació per part de la ciutadania de l’acció democràtica.

Des de fora i amb noves experiències segur que seguiran pensant en la ciutat. És ja una altra cosa, però ens sembla que en aquest moment de la seva marxa de l’ajuntament, cal donar gràcies per la seva actitud cívica i dedicació amb  esforç que han esmerçat en el  comú i desitjar que tinguin en endavant sort i encerts.