Primer evocarem el Ribes més remot, la població centre d’aquesta vall entre el Montgròs i la mar, i començarem pel principi, un dels diversos principis que al llarg dels temps deuen haver-hi hagut
El medi ha estat sempre el condicionant principal de les formes de vida dels grup humans. Aquesta determinació universal lògicament també val per a Sitges i per a la resta de poblacions que participen del territori administratiu que avui rep el nom de Garraf, comarca de Garraf
Vull advertir una vegada més que aquests articles quinzenals no són treballs de divulgació històrica sinó que tenen una deliberada vocació literària. Pretenen sobretot despertar la curiositat i excitar, si és possible, la imaginació sobre allò que va ser un dia, i el caliu què en queda de la foguera que havia estat
La pugna entre el litoral del Penedès i la sub-comarca interior, la pugna entre Vilanova i Vilafranca, no és cosa de dos dies, és antiga, antiquíssima hauria de dir
Malgrat haver-se conformat al voltant d’un castell, l’espai urbà de Cubelles no presenta la forma que caldria esperar: arredossat al voltant del castell com una lloca amb els seus pollets
Vilanova de Cubelles, aquest va ser el nom amb què des d’un principi va conèixer-se l’actual ciutat de Vilanova i la Geltrú fins l’any 1768
La Geltrú, vet aquí la mare de Vilanova! La mare? Doncs si hem de fer cas a la llegenda de la fundació de la ciutat caldria dir més aviat el pare, oi? La Geltrú el pare de Vilanova
En el primer d’aquestes articles ja vam aclarir que Baix-a-Mar no és només el barri mariner de Vilanova, com tampoc la Geltrú no és només el barri medieval
Al nomenclàtor viari d’una ciutat s’hi poden llegir-hi forces coses sobre el seu present i passat
Amb aquests neologisme extravagant, però ben apropiat als costums lingüístics actuals, podríem batejar la part de la ciutat apareguda a ponent a partir de mitjans del segle XX
Avui, la nostra història antiga la fem partir del segle XIII, quan el molt alt rei En Jaume, el Conqueridor, l’any 1274, accedí a donar-li carta de població
Aproximadament entre els segles XV i XVIII, la vella i modesta vila nova, va canviar de volum i d’orientació. Els pagesos i els menestrals associats a les feines agrícoles havien construït el seu eixample continuant l’orientació originària de l’antiga població: paral·lela a la línia del litoral
La Vila antiga s’estén de nord-est o a sud-oest o sigui de gregal a llebeig, o a garbí, al llarg de tres carrers principals, el denominat Major, el de Sant Antoni/Esglèsia, paral·lel al Major, per la banda de mar, i el del Mig
Vilanova i la Geltrú, des d’abans
(En temps de Joan Sardà i Lloret. Primer Període 1851-1885)
Som l’any 1812, els exercits de Napoleó han ocupat Barcelona. Essent el litoral pas esquerrer per a les tropes, aquestes preferien circular per Vilafranca
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local