Persones sense llar, terrenys sense habitatges

A principis de març la Taula del Sector Social de Catalunya, que entre altres inclou S. Joan de Deu, Càritas i Creu Roja, va fer pública una Declaració en la que recorden que “l’habitatge s’ha convertit en el principal factor d’empobriment i exclusió, amb un impacte directe en l’increment de situacions de sensellarisme”. Alhora constaten que prop d’ un 15% de la població té retards en els pagaments relacionats amb l’habitatge. A partir d’aquí reclamen passar de la diagnosi a l’acció a nivell de país, amb una gran coordinació entre els municipis per evitar desplaçaments del problema, amb una implicació del Parlament, que ja fa temps que té sobre la taula una proposició de Llei que no acaba d’aprovar, i del Govern amb ajuts específics. El recent cas de Badalona va portar la problemàtica, els discursos d’odi i les ganes de cercar solucions a tot arreu.

Les comarques de la Vegueria del Penedès no estan al marge d’aquesta situació i han organitzat una Jornada a Vilanova i la Geltrú per abordar-la, amb unes conclusions clares: cal una legislació adequada, un treball a nivell supramunicipal (comarcal i accions de Vegueria) amb una coordinació constant superant els límits municipals, i amb la perspectiva de que hi hagi refugis per que ningú visqui al carrer, especialment dones, infants i gent gran que, com sempre, són els més perjudicats i els més invisibles.

Al costat d’aquesta realitat n’hi ha una altra que és la de terrenys que es podrien urbanitzar i construir ja, per que es van planificar ja fa anys, i que no tiren endavant per interessos econòmics. Sense anar més lluny, a Vilafranca mateix, hi ha la zona de La Pelegrina, darrera l’Hospital, que té el planejament aprovat des de fa anys, que tindria un terç d’habitatges socials i que no tira endavant per que a algú se li ha acudit fer negoci redactant (i cobrant) un nou projecte urbanístic amb més pisos socials (que faria el Govern), sense tenir en compte que tots els altres habitatges de la zona serien força més cars, per que són sobre els que recau el cost de la urbanització, a més de desequilibrar  encara més tot un barri. Mentrestant una nova “gota freda” tornaria a inundar l’Hospital. Aquest món tant convuls, mirem de millorar-lo des de cada territori.