'La farina com a arma de guerra'

“El que Israel està fent a Gaza està molt a prop d’un crim de guerra”; la frase és de l’ex primer ministre israelià (2006/2009) Ehud Olmert a la BBC, afirmant que la de la Franja és una guerra “sense possibilitats d’aconseguir salvar la vida dels ostatges”. Centenars de milers de persones bombardejades i començant a morir de fam, en un conflicte en el que, com diuen representants de la ONU, “s’està utilitzant la farina com a arma de guerra”.

L’excusa de tot sempre és que busquen als militants de Hamàs. Quan s’arriba a aquesta explicació sempre m’imagino el País Basc, en els temps més durs de la ETA, o Irlanda en els moments àlgids de l’IRA, per constatar que, per sort, a ningú se li va ocórrer (o almenys no ho va fer) de bombardejar les ciutats i pobles, especialment les escoles i hospitals, i desplaçar a tothom cap a la frontera, sense aliments, per veure si trobaven algú dels que buscaven. O és que el Govern d’Israel no busca els hostatges sinó la manera d’ampliar el seu territori i fer fora la gent que hi viu, com reflecteix el vídeo d’en D. Trump? No podem deixar que ens prenguin la civilització que el món es va donar després de la guerra contra el nazisme i menys substituir-la per la barbàrie.

Tota la gent de bona voluntat hem de fer sentir la nostra veu, de la manera en que cadascú pugui, per aturar aquesta barbàrie. En primer lloc com a éssers humans, que no podem estar impassibles ni deixar que s’estengui aquesta manera d’afrontar els problemes de la raça humana, entre altres raons, a més de la humanitat i el sentit comú, per que un dia ens pot tocar a nosaltres. I també per que volem un món més pròsper i segur per tothom; i de la manera com s’està fent amb Gaza, s’està creant més inseguretat i problemes de tot tipus al conjunt de la humanitat, que, de seguir per aquest camí, ho acabarem pagant tota la gent normal del Planeta.