Propostes per millorar la comprensió lectora

Ara, després de una bona colla d’anys d’influir directament en la concepció de l’educació que tenim a Catalunya, la Fundació Bofill ens ofereix set propostes per millorar la comprensió lectora. Set concretament, no sis, no, que no es digui que no es podien fer coses. Recomano que es llegeixin com les propostes d’una empresa petroliera per al medi ambient, d’una empresa farmacèutica per a la salut o del govern israelià en favor de la pau. Que algú s’ho trobarà i hi creurà, de la mateixa manera que hi ha gent que nega el canvi climàtic o que li sembla que uns quants ciclistes són molt més dignes de respecte que uns nens a Palestina. Hi ha de tot, i és bonic que sigui així.

Bé, doncs, ara, any dos mil vint-i-cinc, després de llaurar i rellaurar el camp educatiu amb idees pedagògiques innovadores (uau!) i de rebre clatellots des de la realitat incessantment, resulta que encara amb el gintònic a la mà es permeten donar set instruccions als pobres ignorants que no saben què fer amb el tema de la comprensió lectora. I no us penseu que es tracta de mesures prudents ni tampoc de poca volada, estem parlant de 27 milions d’euros a l’any! Vosaltres sabeu quin pastís toca repartir amb 27 milions d’euros? Ai, no, calla, que aquest any soc positiu. Que el que passa és que els nostres fills ens han sortit cars, d’aquells que són molt macos, però et deixes un sou en manteniment. Els d’abans llegien amb dues canyes, però els d’ara… Mare meva!

(Doncs no! malpensats! Que sempre us esteu queixant! Calculeu primer i parleu després! La Fundació Bofill ella soleta ja necessita 6,4 milions a l’any i deuen ser quatre gats. El fet que l’educació lectora de 500.000 nanos que hi ha a Catalunya a primària costi només quatre vegades més resulta barat, baratíssim, a 54 euros per nano i any. Vaja, que quatre anys de Fundació Bofill ens donen tota la dotació per a un curs, faci números consellera!)

Escolta i què proposen? Primer, currículums més clars -es veu que el d’ara ja no l’entenen ni ells que són que l’han escrit-. Segon, més proves de competència lectora -d’aquelles que critiquen quan no els surten bé- .Tercer, acompanyar les escoles -falta que es deixin-. Quart, detecció i intervenció davant les dificultats -sentit comú-. Cinquè, biblioteques escolars -però si les va tancar la innovació educativa!-. Sisè, invertir més en formació del professorat -fot-li que és sorda-. Setè, lectura més enllà de l’escola -un brindis al sol.

Ho resistirem com ho hem resistit fins ara, això segur. Ara bé, els nanos van passant, les generacions es van succeint entre experiment i experiment. Al final, segur que trobarem la tecla correcta. Si el seu fill va néixer massa d’hora i el sistema educatiu català encara no havia trobat la manera d’ensenyar a llegir… pensi que els seus nets tindran més sort. O no.

Vinga nois, siguem positius!