Fa tot just cinc dies, un maleït càncer de pàncrees s’enduia el bon jan d’en Pau Riba. Un cantautor diferent als altres
Sempre va opinar amb llibertat i consciència i també va escriure trencant la idea apriorística de que un “polític-escriptor” només pot escriure sobre el seu “ecosistema” és a dir la política i els politic
L’any ens deixa amb una molt mala notícia, el dia 30, a primera hora de la tarda m’arriba la mala nova: s’ha mort el Quicu, el Frederic Ràfols. Malanegada, no pot ser, quin desastre! I sí, sí que podia ser, el Quicu és mort
La millor obra del Bill Carney romandrà per sempre a Sitges, com un dels seus valors artístics més preuats, en un cant coral que celebra la vida a través de molts idiomes
El primer secretari del PSC, Francisco Romero, ha valorat els anys compartits en l’acció política a Vilafranca i lamenta la pèrdua “d’una dona lluitadora, treballadora i amb un gran compromís social i amb el medi ambient”
La mort d’un company i amic es fa complicada, sobretot, quan no t’hi has pogut acomiadar
Per aquells i aquelles que hem format part, i formen part encara, de la comunitat extensa, de més de cinquanta anys i escaig de l’Escola Llebetx, el 14 d’abril ha estat una data trista. Ens ha deixat l’Araceli Ibáñez, la “Xeli” com carinyossament la coneixiem
El passat 3 d'abril el nostre fill Marçal ens va deixar
Perdem una “punta de llança” en un moment històric summament complex i malmès
Estava involucrat en el món de l'hoquei com a arbitre i en el fútbol i fútbol sala
Lamentem comunicar que avui ens ha deixat el nostre germà Francesc, a l’edat de setanta anys
Va ser el primer professor d’ anglès de l’ institut de batxillerat Manuel de Cabanyes de Vilanova i la Geltrú
El record de qui passa fent el bé s'estén de generació en generació. La vida d'una olivera ultrapassa -de molt- el cicle habitual d’una persona humana
Un dels millors homenatges que podem retre a la figura d’aquest personatge impressionant rau en “clonar” la seva honestedat i fidelitat a la doctrina cristiana
La seva família, la casa de cal ‘quatre barres', regentava una botiga de queviures al carrer Comerç. Els de la nostra generació recordaran de passar per aquest carrer i sentir l'olor de cafè torrefacte
Se llamaba Teresa y era el pilar de mi vida. Pero al final de su larga vida, aquellas instituciones en las que confiaba, la abandonaron
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.
Subscriu-te ara! Al periodisme local