Ensenyament

El país escola

El país escola. Homer Winslow

El país escola. Homer Winslow

Homer Winslow pinta aquesta escola el 1871. Una meravella, fixeu-vos. És una escola municipal, com totes en aquella època en els pobles fronterers. Una escola de la comunitat i per la comunitat; un dels primers edificis públics del seu poble, segur. Sense adoctrinaments sectaris. No hi ha crucifix, ni bandera, ni retrat del president de torn. Les finestres són generoses, entren la llum -la natural i la del coneixement- i l’aire en abundància. Tots els materials són naturals, fusta per tot arreu. La professora -molt jove- no té tarima, no es posa en un pla de superioritat autoritària sinó al nivell dels alumnes, en pla d’igualtat. Té un llibre a les mans, deu estar llegint en veu alta algun relat. Però no és precisament una lectura obligatòria. N’hi ha que escolten i n’hi ha que no. És el que avui en diem una escola unitària: sense separació per edats ni per sexe. Abans eren totes així. Va arribar un moment que els cursos es van programar i estandaritzar segons un model de productivitat fabril, llavors va venir allò de fer segon o tercer i aquella idea estrafolària de repetir curs. Aquí no tindria sentit. Passa una mica com amb la moda. En l’època d’aquesta pintura, tots els vestits eren fets per un sastre o una modista a mida del seu client. Després es va inventar el “pret-a-porter” i van arribar els problemes de talles, de no entro en la 36. Avui dia un vestit que no t’entra és culpa teva, no tens el cos adequat. Igual que si no aprens el que estava previst en el temps previst, la culpa és teva, repeteixes. Tu estàs al servei de la programació, no a l’inrevés.

Però com acostuma a passar, darrera de la visió romàntica hi ha la visió realista, materialista del fet educatiu. Mentre va llegint, la mestra observa els peus descalços de molts alumnes, pensa quants llibres deu haver a casa seva -un, la Bíblia- en quines condicions d’habitabilitat han de viure, com són els seus pares, beuen en excés? se n’ocupen? Quan em portaran els materials que he demanat? Quan arribarà el piano? les pintures? Com aniran a l’institut si està a cinc hores de camí? Què els diré quan, efectivament, no tinguin altra alternativa que la vida dels seus pares? On alguns hi veuen romanticisme, ella hi veu precarietat i retallades i tracta per tots els mitjans de fer el mateix amb menys. Però no hi arriba, lluita contra una societat que no està madura per a una escola en condicions. El seu esforç encomiable ajudarà a assolir les primeres lletres i potser, una generació després, podran avançar una altra passa. Ella ja no ho veurà.

És probable que no ho pensi perquè està fora del seu horitzó cultural, però a la seva escola no hi ha ni descendents d’africans ni d’indígenes americans. L’escola segrega? No, l’escola reprodueix el sistema social que l’ha creat. Té la capacitat per canviar-ho? Tampoc. L’escola pot fer moltes coses pel bé de la gent, a poc a poc, en generacions. Però el que no pot fer, perquè no té aquesta capacitat, és canviar la societat. No és una eina útil per a aquest objectiu. Si vols canviar la societat, fes-ho. Però no encolomis la teva dèria als teus fills a través de l’escola. És tenir molta barra.

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Últims articles publicats


SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!