Els set quilòmetres de paradís

Persones que han destacat per sobre de la tònica general, fixatges que des del primer moment varen demostrar que portarien caliu i efectivament fins el darrer moment han estat allí fent de les seves.

Mai tindran el quadre a les escales de l’ajuntament que està reservat per un tipus de Vips, els oficials, els que marquen les normes del moment, els de renom, però mai posaran a un passerell en uns esglaons amb tant de glamur oficial.

Avui parlaré de la gran, inimitable i sempre recordada tot i no tenir ni placa ni carrer Bàrbara Peris. Ella anava de número dos de la primera candidatura de les platges que reivindicava la seva identitat, els seus problemes, les seves mancances i desigualtats respecte a la resta del municipi. El número 1 que estava reservat per Seve I el breu, primer reietó de Coma-ruga, va durar el que acostuma a durar una botiga de moda nova al centre del Vendrell. Tot seguit va venir la reina de les platges, la inventora de la frase que ha fet més furor la passada legislatura “set quilòmetres de paradís” i que ens ha ajudat a descobrir el tresor que tenim aquí a casa nostra i ho tenim desaprofitat, però tranquils que els optimistes amb els diners d’aquesta i properes generacions ja estan treballant en el gran edifici que serà el nou símbol de les platges, el Tabaris. Ningú sap com serà exactament, però sembla ser que hi haurà un museu a la planta baixa dedicada a la nostra costa amb les plantes autòctones que tenim i un algun silur recuperat del llac de Coma-ruga.

Ella a peu, en bicicleta, en patins, en cotxe, en transport sostenible cada dia recorria aquest set quilòmetres de paradís per veure com estava el patí. Al principi del tot devia veure que alguns trams de les fustes del mur estaven en mal estat de conservació i tocava manteniment, doncs ella i altres manaires van decidir que fora fustes, mort el gos morta la ràbia, a grans problemes grans solucions. Estava clar que les dutxes de les platges tenien unes fuites d’aigua considerables, doncs ella amb un parell d’ovaris i discutida per quasi tothom va i treu l’aigua de les dutxes de les platges. Si voleu amb el rentapeus i sinó a casa. No podem perdre tants litres d’aigua en la xarxa de les dutxes que està més que malmesa.

La propera víctima les palmeres que també tenen un xarxa de rec que perden un volum d’aigua considerable. Doncs les traiem totes i posem una espècia autòctona que pot ser el margalló o altres. La seva acció va arribar aquí i aquestes encara estan dempeus. No oblidem als dos milions d’euros de subvencions que s’han donat al riuet de Coma-ruga que ja veurem que hi farem amb aquests diners. Alguns ja apunten si tindrem una nova Venècia amb aquests diners per això la plaça Germans Trillas ja no presenta un bon sistema d’evacuació d’aigües pluvials. La gran Bàrbara va ser una de les precursores del pacte de Coma-ruga o els alcaldes de la costa tarragonina venien a parlar per treballar en equip i arribava cadascú al seu lloc i feia el que volia, però ja teníem la foto.

La gran Bàrbara va fer una gran feina en la seva regidoria fent més de treballadora que de política. Ha fet més hores que un rellotge i ha estat al servei de la regidoria més de 365 dies. Va far una feina ingent amb els refugiats ucranians que van venir al Vendrell.  Va ser la primera en moure’s i aconseguir moltes coses. Ells sempre li estaran agraïts i moltes persones que ha ajudat amb el seu ímpetu i caràcter. En el seu despatx guardava taps de plàstic per obra social. Una regidora que va treballar molt més que els seus companys de consistori amb tot el que fes falta cada dia de l’any.

Una dona amb caràcter que va voler repetir, però la màquina de conserves optimista la va posar en el prestatge dels records i va fitxar una pubilla que fa quatre dies volia la independència de Coma-ruga i altres territoris ocupats i avui en dia també porta cohesió territorial, ves per on. Per tu Bàrbara, no vas passar desapercebuda i mai has desatès a qui t’ho ha demanat. Va per tu que has marcat una manera de ser agradi o no i causaves urticària a molts companys de govern, aquells que encara ocupen la poltrona.