20N – L'ombra del dictador és allargada...

Un exemple. El passat 28 d'octubre vam canviar l'hora ajustant-nos a l'horari d'hivern. El nostre país és una excepció en el fus horari, ja que ens toca l'Hora Europea Occidental (la de Londres), i, tot i això, portem l'Hora Europea Central (la de Berlín). Aquesta anomalia ve per decisió del dictador que, l’any 1942, va avançar seixanta minuts els rellotges per estar en sintonia amb l'hora que l'Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats. Encara avui, 48 anys després de la mort del dictador, es manté aquest fus horari...  

Un altre exemple. Tres dies més tard, el 31 d'octubre, es va "celebrar" la majoria d'edat i jura de la Constitució de l'hereva de la monarquia espanyola. Una monarquia que si va tornar a regnar, va ser també per decisió personal del dictador. Una monarquia il·legítima que va alterar la seva línia successòria, també per desig exprés del dictador, passant la corona al fill, J. Carlos, en lloc del pare, Juan. Una monarquia, que va acceptar la voluntat del dictador jurant els Principios Fundamentales del Movimiento (J. Carlos), cosa de la qual mai no s'ha retractat. Una monarquia en què preval l'home sobre la dona. Una monarquia corrupta i inviolable, que pot delinquir i quedar impune, com ha quedat palès en els darrers anys. Una monarquia, una Jefatura del Estado, designada i decidida per un dictador feixista...  

Que 48 anys després l'ombra de la dictadura continuï sent allargada, ho demostren aquests dos exemples, i n'hi ha més, molts més.  

Fins quan?  

Mª Jesús Parra Sánchez 
Garraf per la República