El jo que no mor

En aquesta novel·la veiem els inicis del personatge que es mou en ambient poc transparents, des de la falsificació d’obres d’art fins els tuguris de joc i encara amb relacions amb alguns dels personatges del franquisme al País Valencià. Barreja. El llibre és una historia d’espies, d’amors intensos però breus i també de com es van seguint els dirigents nazis que es van aposentar a Espanya amb connivència amb les autoritats franquistes. La novel·la presenta una estructura complexa amb una trama internacional que gira entorn del mític Regino, implicant el Mossad, els serveis d’intel·ligència de la Unió Soviètica i del Regne Unit, així com generals de l’exèrcit subornats pels anglesos perquè Espanya no entri en la segona Guerra Mundial, policies de la Brigada Político Social, agents franquistes, comunistes.

Una barreja amb diversos fronts narratius que configuren una trama molt interessant i complexa, tot però molt ben lligat i amb uns diàlegs amb nova forma d’explicitar-los que van entrellaçant bona part de la historia.

Ferrant Torrent és nascut a Sedaví i està considerat un dels escriptors més prolífics i popular de la literatura catalana contemporània. Va començar a estudiar Dret però en deixar-ho es va dedicar a diverses i variades feines fins a dedicar-se plenament a la literatura. Torrent va fer una aposta arriscada per escriure en valencià i això també, malgrat el perill que podia representar, ha estat un dels seus valors i aportacions com a escriptor, la normalització del valencià com a instrument literari. La majoria de les seves novel·les tenen els trets de novel·la negra però ambientades al País Valencià i amb personatges peculiars la majoria de les vegades. Periodistes, policies, gent de carrer, empresaris, boxejadors, prostitutes, tots amb un punt d’extravagància conformen un corpus literari que sorprèn per la seva qualitat i per la desbordant imaginació de l’autor però que està molt arrelat amb els peus a terra i cada llibre reflecteix i denuncia algunes de les situacions conflictives -o hipotèticament conflictiva que es produeix al País Valencià-.

Torrent també col·labora habitualment en mitjans de comunicació com El Temps o RAC1 i TV3, i ha fet alguns programes dedicats a aspectes culturals dels territoris de parla catalana.

Ha obtingut els guardons més importants de la literatura del País, entre altres el Premi Sant Jordi el 1994, i el de la Critica Serra d’Or, 2003 i finalista del Planeta, el 2004. És l’autor de mítiques novel·les de la sèrie de novel·la negra protagonitzada pel periodista i ex boxejador Hèctor Barrera i el detectiu Butxana. No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1989).

La novel·la és desenvolupa a la ciutat de València i hi té un gran protagonisme l’Hotel Metropol i el seu director Manuel Estornell amic de Regino. L’hotel rep secretament a l’Ava Gadner que cansada de Madrid per una filmació i molesta amb Frank Sinatra arriba a València sota la personalitat falsa de Ketty i amb la façana d’una milionària. Regino i Ketty viuran una intensa historia d’amor i ella s’implicarà en part de la trama. L’Hotel Metropol i la seva cafeteria esdevindrà un lloc central que veu passar a bona part dels protagonistes. El Metropol ja té història al darrera… Hemingway va freqüentar les seues estades a València durant la Guerra Civil Espanyola, l’hotel va ser seu del NKDV.

Regino manté, com retratista de la seva dona, una relació amb el  general Francisco Moreno, un dels que varen influir en la decisió de Franco de no participar al costat dels alemanys a la guerra mundial. La dona del general té un historia també tràgica. Casada amb un militant comunista que va morir quan intentava escapar quan el transportaven cap a la presó.

Moreno manté relacions amb alguns del nazis que es van refugiar amb la connivència del franquisme a Espanya. Aquí segueix amb discreció fent negocis ja sigui amb obres d’art robades o bé amb contactes amb altres països per vendre tecnologia militar que encara tenen a la seva disposició el refugiats nazis.

Regino que manté tot un seguit de relacions amb els seus companys-socis, el Messie, la seva ma dreta, el Pare Rafel que comença a treballar en el seu refugi, l’advocat Bohorquez que es mou en un marasme de papers i temes diversos vinculats als negocis més o menys tèrbols de Regino. També les connexions amb algun comissari de la policia honest i enfrontat a la brigada politico-social ajuden Regino a resoldre alguns del seus problemes.

Hi ha diversos fronts per treballar, el tràfic de substancies estupefaents usades en medecina, intentar recuperar obres d’art  canviant-les per falsificacions molt ben fetes, les intervencions dels  serveis secrets israelians, anglesos, americans i russos intentant captar a antics científics nazis que podrien ajudar en els treballs de desenvolupar noves formes d’armament.

Alguna sorpresa important que ajudarà a resoldre algunes incògnites que planen misteriosament des del primer moment.

Personatges reals i imaginaris es fusionen en un joc d’aparences, amb gairebé tots presentant una doble identitat. Fins i tot, l’entranyable telefonista nocturna del Metropol té la seua pròpia història de doble vida. A les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l’ha vista mai.

Es tracta d’una novel·la de temàtica transversal amb nombroses al·lusions al fets que estan succeint a l’època. Malgrat que la novel·la podria classificar-se com del gènere d’espies o si es vol d’una manera més prosaica i popular de lladres i serenos, la podríem classificar i  definir també com una novel·la històrica, ja que hi ha una clara voluntat de situar la trama i els fets que van succeint en un moment concret de la nostra història, per a la qual cosa és evident

Aquesta novel·la històrica està situada a la València del 1966, una  conversa transcendental entre Regino i el general Moreno donarà peu a la llarga i complexa trama que es desenvoluparà al llarg de la novel·la, Els fets narrat en el llibre es concentren en els dies immediatament anteriors a la reunió amb el general i que fan d’El jo que no mor una demostració de la capacitat narrativa de l’autor. Esplèndida en les formes i en els desenvolupament del fons de la narració.

Sens dubte la presència d’Ava Gadner disfressada de la milionària nord-americana Ketty té un pes important en la trama. És un temps d’obertura econòmica, encara que tímida, que aporta certs graus de llibertat, principalment en les formes i els costums, però sempre amb vigilància fèrria del règim per evitar canvis ideològics no desitjats pel franquisme. El turisme que comença a arribar introdueix nous costums morals, alhora que es prepara el canvi polític que marcarà el final de la dictadura.

Un excel·lent novel·la, entretinguda de bon llegir i en el fons la voluntat de Torrent de mostrar una època i unes maneres de fer a través dels seus personatges que ja són com una família literària, molt peculiar, això sí...

El jo que no mor
Ferran Torrent
Col·lecció Clàssica
Columna Edicions
Barcelona, febrer del 2025