Des del Penedès, amb orgull i esperança

Hi ha llocs que et marquen. Que et fan de casa, de guia i d’horitzó. El Penedès, per a mi, és tot això. És vinyes a l’hivern i a l’estiu, és festa major, és places amb gent que es coneix pel nom, és feina, és família, és arrels. I també és esperança. Perquè crec que des d’aquí, des d’aquest territori tan viu i tan ple de caràcter, podem començar a construir un país. 

Aquest 7 de juny hem celebrat, a Sant Quintí de Mediona, el primer Consell Nacional del mandat de la Joventut Nacionalista de Catalunya. No és només un acte polític, és un gest carregat de sentit: portar el batec jove de la política al cor d’un territori que sovint queda fora del focus, però que mai ha deixat de ser essencial. 

Som molts els joves que estimem aquesta terra. Que hi vivim, que hi hem crescut, que hi volem treballar i fer-hi futur. Però també sabem que, massa sovint, el jovent del Penedès ha hagut de marxar per estudiar, per trobar feina, per obrir-se camí. I això no hauria de ser una condemna, sinó una elecció. Perquè tenim dret a construir el nostre projecte de vida sense haver de renunciar al lloc d’on som. 

Fer aquest Consell Nacional aquí és també un homenatge a totes aquelles persones que militen pel país en silenci. Que posen hores, cor i convicció per tirar endavant idees i causes en què creuen. És una manera de dir-los: la vostra veu compta, el vostre compromís importa. I sobretot, és la manera de dir que des d’aquest racó de país, també es pot canviar tot. 

A la JNC tenim clar que la política s’ha de fer amb arrels. Que no es tracta només de discursos, sinó de vivències, de territori i de gent. I que els joves som més que una etiqueta: som força, som il·lusió i som capacitat transformadora. Som capaços d’entomar responsabilitats, de generar consensos, i de fer política amb valors i amb sentit de país. 

Aquest dissabte, des del Penedès, no només hem parlat de política. A la JNC parlem de futur, de dignitat, de país. Parlem de tot allò que ens mou a seguir lluitant. I ho fem amb l’orgull d’haver crescut entre vinyes i amb la responsabilitat de deixar un llegat millor per als que vindran, però tenint clar qui som i d’on venim. 

Perquè fer política és estimar. Estimar el que ens envolta, estimar la nostra gent, i estimar el que encara no existeix, però que somiem construir.

Pau Tetas, coordinador territorial de la JNC a la Vegueria Penedès