La casa de les tres xemeneies

En mig del franquisme més consolidat sempre hi va haver persones que desafiant la por i el perill van ser persones que es van oposar al règim, alguns ho van fer col·lectivament al sí dels partits polítics clandestins i d’altres portant una lluita i una resistència quotidiana que moltes vegades va ser anònima però que va deixar empremta en els barris, en els veïnatge, en les associacions i amb els grups socials més popers a aquets actes. Aquesta narració està ambientada al barri del Poble Sec, i des d’una casa des d’on es veuen les “tres xemeneies” es va descobrint tot un substrat de relacions i de compartir voluntat de superar els silencis que el règim imposa.

Anys 60 anys de convulsió i de la modernitat que va entrant amb dificultat al país però que seguirà ja de manera imparable, amb caigudes i retrocessos però sense aturador ja.

La casa de les tres xemeneies és recordar les escletxes que es van obrir al règim franquista i com per aquestes entraven noves idees i maneres de pensar i fer.

Andreu Claret Serra. Periodista i escriptor, nascut a Acs (França, 1946) en una família de republicans exiliats, va començar a exercir la professió a la revista Cambio 16. Ha estat delegat de l’agència EFE a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica central i director d’aquesta agència a Catalunya. Ha col·laborat, entre altres, a La Vanguardia, l’Avui, El matí de Catalunya Ràdio i la SER. És membre del comitè editorial d’El Periódico i del consell consultiu del Diplocat. Va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània i va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural, amb seu a Alexandria (Egipte). Ha publicat una trilogia de novel·les sobre la Guerra Civil a Catalunya: El secret del brigadista (2008), El cònsol de Barcelona (2019) -amb la qual va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica i de la qual s’han publicat tres edicions-, i 1939. La caiguda de Barcelona (2021). També és autor de Venjança (2017), ambientada a l’Alexandria dels temps d’Hipàtia. L’any 2023 va guanyar el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes amb París érem nosaltres, amb gran èxit de públic i crítica.

Ramon Cardona, un jove de 19 anys fill d’exiliats republicans arriba a Barcelona a l’any 1962. Els seus pares l’han enviat des de París perquè segueixi els seus estudis a Barcelona amb la idea de que algun dia puguin tornar i ell ja tingui el coneixement sobre la ciutat i sobre el país. L’arribada no és fàcil ja que en Ramon ve d’un país democràtic, on la llibertat és la normalitat i ara s’haurà de moure en una Barcelona on encara la repressió i la persecució i la delació és el més habitual.

En Ramon arriba i va a viure amb una família, els Peremiquel, coneguda d’uns amics dels seus pares, al Poble Sec. Viurà allà per preparar l’ingrés a la Universitat, des de la casa on va a viure es distingeixen les tres xemeneies, que eren les de la central elèctrica de la Canadenca, una fàbrica emblemàtica de la ciutat de Barcelona. Aquesta icona estarà present en la narració ja que identifica molt el barri.

En Ramon entra a formar part del veïnatge de la casa, un seguit de personatges que conformen la barreja que es viu també a la ciutat. El porter és un antic combatent franquista, requetè, per més senyes, mutilat que és el confident de la policia i vigilant de les famílies que viuen a la casa, un cambrer retirat ja que va en cadira de rodes a causa d’un enfrontament violent amb gent de la FAI abans de la guerra, un travesti que ha d’amagar la seva condició per evitar els insults, amenaces i les agressions, una família en que el marit és un violent que ha ingressat a la seva filla en un internat per que la recondueixen davant la seva actitud rebel davant el mateix pare i una senyora funcionaria però que té a casa seva una extensa biblioteca i vinculada a la primera resistència de caire cultural catalanista que ajudarà al Ramon a introduir-se a la literatura catalana del moment.

En Ramon ve del debat polític a França influenciat per un company portuguès que creu en la lluita armada contra la dictadura portuguesa. Aquí també buscarà aquesta relació política  

A la casa on viu també hi viuen un fill adolescent, el Quimet, apassionat pel rugbi i amb aspiracions artístiques que congenia ràpidament amb el Ramon i viuen junts algunes aventures, i l'àvia, una dona carregada de saviesa popular però molt turmentada per la  guerra i la pobresa té un gran ressentiment cap a la dictadura. És en aquest ambient on en Ramon viu la seva aventura barcelonina. Veient el panorama creu que hi ha “futur” que tot i la repressió del franquisme, sobretot de la mà dels joves i de les dones serà possible recuperar la democràcia.

La novel·la també aborda altres qüestions, com l'amor, l'amistat, el compromís, la lluita contra les injustícies i també ens endinsa en un dels esdeveniments més greus de la història del país, com va ser la riuada del Vallès, una catàstrofe que va anorrear barris de barraques sencers i va destapar desigualtats i corrupció. Hi van morir un miler de persones. El Ramon hi va com a voluntari i veu i confronta la realitat del que viu amb les informacions del règim.

Una extensa novel·la amb protagonisme coral. Una visió dels seixanta a la ciutat de Barcelona, al País i els inicis encara potser molt minoritaris de la resistència antifranquista.

Ben escrita, es llegeix molt bé per l’agilitat narrativa i per uns diàlegs ben estructurats i amb un personatges empàtics.

La casa de les tres xemeneies
Andreu Claret
Col·lecció Clàssica 1448
Editorial Columna
Barcelona, febrer 2025