Una urgència de gestió

La saturació persistent de les urgències hospitalàries a Catalunya és el símptoma més visible d'un sistema que fa temps que opera en tensió. Tal com ha reconegut el Departament de Salut, la situació és "tensa" i requereix una intervenció urgent. Però més enllà de les promeses de nou finançament, el problema és també —i sobretot— de gestió: manca de planificació estratègica, opacitat en la presa de decisions i una desconnexió creixent entre els despatxos i la realitat de les sales d'espera.

La informació publicada per Eix Diari posa sobre la taula un diagnòstic conegut però encara mal abordat. Els hospitals comarcals, com els del Garraf i el Penedès, viuen una pressió que no es resol només amb més diners o més personal. Cal revisar en profunditat l'eficiència del model hospitalari i l'ús dels recursos disponibles. Les urgències no poden continuar essent el recurs per defecte davant de les mancances de l'atenció primària o les dificultats d'accés als especialistes.

Una gestió més àgil, transparent i territorialment equilibrada és imprescindible per guanyar confiança ciutadana i garantir una atenció ràpida i digna. S’han de rendir comptes dels protocols, dels temps d’espera reals i de les inversions fetes. Els professionals, per la seva banda, necessiten eines i lideratges que escoltin la seva experiència i no decisions imposades des de la distància.

La resposta a aquest desafiament ha de ser ferma, ràpida i coordinada. No es pot normalitzar que un ciutadà hagi d'esperar més de dues hores per ser atès en una situació d'urgència. No es pot acceptar que els professionals vegin qüestionada la seva vocació per manca de suport institucional. Garantir una atenció urgent digna no és un luxe, és una exigència de país.