Catalunya s’ha quedat 20 anys enrere en la seguretat a les platges

Iniciem una nova temporada on ja hem tingut els primers morts a causa de patir un procés d'ofegament. Malauradament, la xifra d’ofegaments amb la que finalitzem cada temporada i cada any no es redueix. Tanmateix, a Catalunya, com a la resta de l’estat espanyol, a excepció de les Balears i Canàries, no disposem de normativa autonòmica que intenti posar cert ordre a com, durant quan i amb quins mitjans cal vigilar les platges. Òbviament tampoc en tenim cap de nacional. 

Encara veiem platges vigilades per socorristes que han de cobrir làmines d’aigua de mides enormes, que superen el llindar de la capacitat del professional i massa sovint el mateix llindar de la capacitat humana. Els veiem treballant sense roba protectora, en emplaçaments anacrònics i amb materials i eines no adequats. Els horaris de cobertura sovint són massa estrets i no responen a la realitat actual de l’ús de les zones aquàtiques. 

El socorrista en espais públics, no té cap mena d’autoritat, fet que en certs casos ocasiona que la seva única eina, la prevenció i els consells, són totalment ignorats i fins i tot en certs casos són víctimes de violència verbal o física sense que en cas d’agressió sigui considerat com atemptat a l’autoritat, fet que sí que succeeix en cas de professionals sanitaris i mestres. 

L’autoritat moral d’aquests professionals es veu poc recolzada per la manca d’estandardització en uniformitat, que habitualment no inclou els logotips municipals ni pel tracte sovint inexistent, que molts consistoris els donen, sobretot en aquells on el servei està externalitzat. 

Ramsés Martí i Biosca
Especialista en seguretat aquàtica i professor salvament i socorrisme aquàtic