Ofegaments en platges vigilades i amb bandera verda

Quan succeeix una mort per ofegament en una zona vigilada sovint el primer que ens ve al cap és que s’ha comès una mala praxi per part dels socorristes encarregats de la vigilància. Massa sovint estem veient com els professionals són alertats per usuaris de la platja del fet que hi ha una persona ofegant-se, o com sol passar, ja ofegada surant a l’aigua inconscient. 

El servei de salvament i socorrisme hi és per a evitar que les persones s’ofeguin, aquesta és la seva principal funció. I la principal eina és evitar que es produeixin situacions que puguin derivar en un ofegament mitjançant la prevenció i la vigilància especialitzada, anomenada “escaneig” que realitzen els socorristes. 

Alguna cosa falla, i no són els professionals, almenys no fallen per mala praxi. 

Quan analitzem els contextos particulars de cada municipi hi veiem una situació que ens orienta al motiu de què aquests ofegaments no són detectats pels professionals que, en la seva formació aprenen a prevenir els ofegaments detectant patrons de comportament comuns a les persones amb problemes dins de l’aigua. 

Quin és aquest fet que ens trobem en ofegaments en zones vigilades? 

Doncs que veiem platges vigilades per socorristes que han de vigilar làmines d’aigua de mides enormes, que superen el llindar de la capacitat del professional i massa sovint el mateix llindar de la capacitat humana per a detectar aquests patrons de comportament que identifiquen la persona amb problemes. Si això hi sumem que els punts de vigilància en molts casos no situats correctament o no són aptes per a treballar a causa de la seva forma, mida o materials tenim una combinació letal que explica molts dels ofegaments mortals en platges vigilades 

Ramsés Martí i Biosca
especialista en seguretat aquàtica i professor salvament i socorrisme aquàtic