Problemes amb l’ús de les xarxes socials

En primer lloc, agrair i felicitar a la redacció de l’Eix Diari per la publicació d’aquest article, ”l'ús problemàtic de les xarxes socials incrementa la credulitat davant les notícies falses: una realitat que ens toca de prop”, m’agradaria fer algunes aportacions que crec que podran ajudar als i les lectores...

L'ús problemàtic de les xarxes socials ha estat un tema força desenvolupat en els meus articles i més quan les conseqüències d’aquest “ús” afecten directament o indirectament a persones.

Els adolescents esdevenen el grup que més utilitza les xarxes socials per comunicar-se, però hi ha una invasió de publicacions modificades amb filtres que els interpel·len directament.

En alguns casos observem un augment de la comparació social entre les noies, que els provoca molta ansietat. Per aquest motiu l’estudi que cita l’article estableix un paral·lelisme entre l’ús problemàtic de les xarxes socials (PSMU) i la regulació emocional. Més concretament s’estableixen unes clares diferències entre gèneres.

Sobre la mostra de 176 adolescents es va realitzar una enquesta usant el Generalized Anxiety Disorder Questionnaire, el Bergen Social Media Addiction Scale, el Negative Social Media Comparison Scale i la subescala de reparació del Trait Meta-Mood Scale, a banda de contestar altres indicadors demogràfics i hàbits de consum de la xarxa.

Els resultats van ser molt clars, una marcada ansietat i l’ús problemàtic de les xarxes socials feien créixer una comparació social negativa, que afectava molt més el gènere femení que al masculí.

Amb aquestes dades ha quedat prou clar que existeix una necessitat de dissenyar accions educatives adreçades als adolescents, especialment a les noies, davant del perjudici en l’ús de les xarxes socials.

L’agència de ciberseguretat de Catalunya afirma que “l’ús abusiu d’Internet és un trastorn en què la persona que el pateix té un comportament addictiu a fer activitats relacionades amb l’ús d’Internet i que interfereixen en la seva vida quotidiana. Generalment, aquests comportaments estan relacionats amb els videojocs en línia, les xarxes socials, les compres a Internet o les apostes esportives.

L’addicció a Internet no està reconeguda com un trastorn psiquiàtric, però és important que les persones que fan un ús problemàtic d’Internet siguin avaluades per un professional sanitari per determinar les dificultats que li està causant aquest comportament i detectar altres problemes psiquiàtrics. De fet, la detecció precoç dels comportaments addictius a Internet ajuda a prevenir altres problemes de salut mental o d’altres addiccions.

Cal tenir clar que l’ús abusiu d’Internet no està determinat únicament pel temps d’ús, sinó pel context i la qualitat d’aquests usos: les pantalles no són negatives ni positives, sinó que és l’ús que se’n fa el que té un impacte positiu o negatiu en la vida d’una persona”.

Això ens obre la porta per parlar de les addiccions comportamentals que apleguen els trastorns que apareixen quan existeix una dependència d’una activitat (realitzant un comportament o conducta) diferent del consum de substàncies.

Aquest comportament comença per fer sentir plaer, es repeteix molts cops i durant massa temps, la qual cosa provoca la necessitat de passar cada vegada més temps fent allò i, fins i tot, augmentar-ne la freqüència. Aquest ve acompanyat d’una pèrdua d'interès per altres activitats.

A voltes, si no es pot evitar repetir el comportament, tot i els problemes que genera, es pot desencadenar una addicció comportamental, hi ha diversos comportaments amb els quals es pot desenvolupar una addicció d’aquesta mena, tan presencials com en línia.

El més evident i el que els educadors i educadores ens trobem en les nostres intervencions és que qualsevol persona pot arribar a desenvolupar una addicció comportamental.

Sabem que no existeix una causa directa, el que sí que coneixem són un conjunt de factors relacionats que incrementen el risc, entre aquests podem parlar de quina és la freqüència i la intensitat amb què s'efectua la conducta, de quin tipus de conducta parlem i si és en línia o no.

Aquestes també tenen uns condicionants personals com són l’edat, el gènere, l’estatus migratori, els trets de la personalitat, les creences, el consum de substàncies, els problemes de salut mental, les experiències vitals estressants, i de com han estat les estratègies d’afrontament.

També podem parlar d’unes característiques socials, el nivell socioeconòmic, la racialització, la pròpia xarxa de suport i els vincles socials, una normalització de la conducta en l’entorn o la pressió de grup per a realitzar la conducta.

I, finalment, parlarem d’unes característiques ambientals, la disponibilitat i accessibilitat per la conducta, la publicitat i el desenvolupament tecnològic.

Parlem doncs d’aquelles circumstàncies que ens han de fer posar en alerta. En primer lloc, els canvis en les relacions, les activitats i els interessos, juntament amb una pèrdua de l’interès per les activitats grupals i les relacions personals.

Cal fixar-nos en si apareixen brots d’irritabilitat i malestar quan no poden fer allò que considerem la conducta addictiva i també davant dels canvis dels hàbits i costums.

També una especial atenció als canvis d'humor sobtats i als comportaments que no s’havien manifestat prèviament, juntament amb les dificultats per deixar de fer la conducta addictiva.   

Davant de tot això ens cal donar una resposta educativa. M’agradaria compartir algunes reflexions amb vosaltres, proposar activitats divertides que els ajudin a evadir-se o allunyar-se dels problemes.

És fonamental evitar el consum d’alcohol o altres substàncies addictives i reduir els entorns que puguin ajudar a fer la conducta impulsivament, allunyar-se de les xarxes socials i de campanyes de consum explícit.

A casa, la família és una bona aliada, podem col·locar els dispositius digitals en espais comuns i compartir-ne l’ús. Cal que als més petits de la casa els apliquem unes normes d’ús dels dispositius de manera consensuada entre tota la família. Hem d’aprendre, conèixer i usar els mitjans de control parental i la ciberseguretat en tots els nostres dispositius electrònics.

Hem de poder parlar obertament sobre l’ús del mòbil i fomentar-ne una visió crítica, també entre els adults.

Anar amb compte amb el fet de demanar diners a familiars o amics, l’aïllament social, la fantasia de jugar professionalment, mentir sobre les hores dedicades a les seves activitats, entre d’altres.

Els adults hem de conèixer els diferents entorns o canals amb els quals es relacionen infants i joves, no confonem la confiança amb el desconeixement.

“Les xarxes socials han passat a ser el mitjà preferit dels adolescents i dels joves per a comunicar-se amb els amics. Ara bé, l'emoció és profunda? Vist que la previsió és la millor de les cures, pares i educadors comencen a ser conscients de la importància d'una bona orientació pel que fa a l'ús de la tecnologia i de tot el que comporta, ja que la seua implantació massiva fa que, sense adonar-nos-en, configuren canvis de conducta que poden ser positius o perjudicials per a la nostra personalitat, segons com les utilitzem. Fora injust etiquetar-les com a psicològicament perilloses, perquè ens ofereixen grans possibilitats, però de nosaltres depèn fer-ne un bon ús o no.

Saber controlar el correu electrònic. Desconnectar-se de tant en tant. Evitar la necessitat d'exhibicionisme en les xarxes socials. No refugiar-se en el món virtual. Gaudir del lloc i de les persones amb qui estem, en lloc de voler ser en un espai diferent del que ens ­trobem, són algunes de les qüestions bàsiques que s'haurien d'aprendre actualment.” Carme Giménez.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)