Ernest Prunera, un periodista amb un gran llibre premiat

Un dels llocs on he après més coses de la vida va ser durant la meva etapa al Diari del Baix Penedès que va durar aproximadament des del 1996 fins al 2012 quan el rotatiu va tancar inesperadament. En aquest punt de trobada a part de la gent que hi treballàvem anaven passant tot un seguit de persones de diferents àmbits que eren els que tiraven la comarca endavant des de diferents àngles. Per allí passen l’Hermini Mampel amb el seu Jove Baix Penedès, el Jordi Verdaguer que era un defensor de les causes perdudes, l’Ermità (Francesc Adillon) un articulista difícil de classificar, els historiadors Jaume Ruart,  Salvador Arroyo, Manel Bofarull i Pere Ferrando en la seva tasca de formiguetes de la cultura local i comarcal que sempre et sorprenien amb nous episodis del passat. No oblidem el Jordi Bertran i les seves tires còmiques. Tants altres que anaven desfiant per la redacció de la Rambla per anar posant el seu granet de sorra a aquest setmanari que era una autèntica estructura comarcal en aquells temps on les xarxes socials encara no estaven inventades.

El Prunera era una persona nascuda a Sabadell, però que per coses de la vida va anar a aterrar a Vilanova i la Geltrú on va entrar a treballar al germà gran del Diari que era el Diari de Vilanova. Un dia per reestructuració del personal va anar a petar la seu del Diari del Baix Penedès que era una república independent amb uns pocs compromisos laborals com era tenir acabat un exemplar del Diari cada dijous a la tarda perquè cada divendres de bon matí estés en els quioscs comarcals. Un treball per objectius en uns temps que les administracions públiques invertien en pica piques i similars i un parell de trobades al voltant d’una taula al mes podien caure. Allí varem compartir grans moments amb els seu acudits dolents, sense remei, però ja apuntava màneres. Ell era una persona creadora d’aquestes que sempre aportava grates sorpreses. Era capaç de treure punxa a qualsevol cosa per surrealista que fos. Una persona molt propera que et mostrava la seva personal de la vida que et podia convèncer o no, però no queia en els canons bàsics de molta gent que es mou per inèrcia en aquest món actual. Gent  que no reconeix que en el fons és una ovella més d’aquest ramat on ens volen a tots posats.

Doncs res, fa uns pocs anys m’envia un whatsapp per dir-me que havia publicat la seva primera novel·la, l’Or del rei que fins fa poc no havia aconseguit. En aquestes dues setmanes he dedicat algunes estones a llegir l’obra literària de l’Ernest. He comprovat que hi ha una gran diferència entre els seus dos primers llibres, doncs ja avança en les seves presentacions que ja està treballant en un tercer lliurament sense aclarir en quina època quedarà ambientada. La primera obra de l’Ernest està bé per passar un parell d’hores llegint una aventura de secrets amagats i crims perverssos amb un paper molt important realitzat pels poders factics del municipi com són el mossèn i el metge que controlen la situació de la localitat.

En aquesta darrera novel·la “Quan s’allunyi la tempesta” que ha rebut un merescut premi Nestor Lujàn de novel·la històrica ens explica els primers anys de Guifré el Pilós qui va iniciar la dinàstia de la casa comtal de Barcelona en un llunyà segle IX. Una història que s’assembla molt més a una “Nissaga de poder” mitjeval que no pas a una novel·la històrica pròpiament dita. En aquesta aventura trepidant de més de 500 pàgines és molt difícil parar perquè va saltant d’un lloc a un altre al voltant dels Pirineus amb molta creativitat de l’autor que et porta en un viatge trepidant com si fos una autèntica pel·lícula amb tot luxe de detalls i un paper molt destacat dels olors que quan acabes de llegir encara tens el nas activitat.

Una gran obra que em recorda molt a les obres d’Ildefonso Falcones però en un moment de transició de l’Imperi Franc fins el que al cap d’uns quants anys es començarà a gestionar al Principat. El nostre autor va estar cinc anys per bastir aquesta gran obra que sembla que sigui la d’un autor consagrat. Aprofiteu aquestes calors i aquests moments de vacances o almenys de sortir de la monotonia per entrar en el seu món literari. La veritat és que a mi em va encantar i la recomano a tothom que li agradi mínimament la història, però que vulgui llegir històries ben escrites amb un munt de personatges que lluiten pel seu tros de poder amb una lectura molt fluida.