El barman del Ritz

Aquesta és la primera novel·la que escriu Philippe Collin. L’escenari el bar de l’Hotel Ritz de París. L'edifici del Ritz com hotel va ser fundat en 1875 per l'hoteler suís César Ritz, en col·laboració amb el xef Auguste Escoffier. Ritz, un empresari que va tenir la intuïció i l’encert en el moment que va decidir construir l'hotel en una mansió privada, un palauet, en la Plau Vendôme, zona reconeguda per albergar a l'elit i la burgesia parisenca. El Ritz Hotel va guanyar una ràpida importància per un tracte de luxe que va fer que molts personatges del moment volguessin allotjar-se i fer estada en aquest lloc, i fins i tot tenir-hi la residència habitual. Així va ser com  personalitats de les diverses èpoques del Ritz fossin assidus amb freqüència als diferents salons, entre festes exclusives, reunions socials i sopars privats. Alguns dels més famosos que es van allotjar allí van ser Coco Chanel, Ernest Hemingway i Marcel Proust.

L’hotel va acabar essent el símbol de l'alta societat parisenca i de la Belle Époque. Però la importància de l’hotel és també perquè va ser immortalitzat en obres de ficció d'autors que van formar part de l’estol de personalitats i els espais diversos de l’hotel i es van inspirar per a construir històries, "Suau és la nit" de F. Scott Fitzgerald i "Festa" d'Hemingway.

Amb l’ocupació dels nazis de França i amb l’arribada a París, els propietaris i treballadors de l’Hotel es conjuren per mantenir-lo obert i en ple funcionament. Els nazis estableixen a l'hotel la seva caserna general i per tant freqüentada pels capitosts de l’exèrcit alemany. I fan estada també membres de la Gestapo o de les SS i caps com Goebbels, entre altres, s'allotgen a l'hotel. El mateix Goering hi tenia habitació reservada mentre feia negocis amb les obres d’art espoliades als jueus que fugien dels nazis. També van desfilar pel Ritz intel·lectuals, com Ernst Jünger, també militars,  alguns nazis convençuts fins al final i altres com Otto  von Stülpnagel penedits com el seu germà Carl-Heinrich, que va estar entre els participants en l'intent d'assassinat del Führer el 20 de juliol de 1944 en el cau del llop, a la Prússia oriental; o Hans Speidel, que va arribar a ser cap de gabinet d’Erwin Rommel durant la segona guerra. Com es veu doncs una nòmina important de jerarques nazis o influents caps de l’exèrcit.

Philippe Collin és productor a France Inter, autor d'assajos i guionista de còmics, Philippe Collin és autor de pòdcasts dedicats a Léon Blum, Napoleó, Simone de Beauvoir, Philippe Pétain i la Resistència, El barman del Ritz és la seva primera novel·la.

En l’entorn de l’hotel Ritz la base de la novel·la és el bar “Le Petit bar” de l’hotel que es converteix en un cosmos obert a molta gent. El toc de queda imposat pels alemanys no sembla que afecti al bar del Ritz i el protagonista és el bàrman de l’hotel Frank Meier,  considerat el millor bàrman del món per la quantitat de combinats que va inventar i per l’enorme discreció en que actuaven Meier amb la complicitat de la propietat del Ritz que continua exercint el seu ofici com si res ocorregués. Meier va crear una atmosfera que faci oblidar el que passava portes enllà, la guerra i l’ocupació dels alemanys de París. Frank Meier amaga però un secret important, és jueu que va emigrar d'Àustria fins anar fins a Amèrica on la seva capacitat per fer noves combinacions i còctels ràpidament el porta al centre d'atenció de moltes de les persones que freqüenten el seu local. Agosarat i creatiu, les seves barreges i combinacions sempre  originals el fan sobresortir en el món dels bàrmans i aconsegueix un prestigiós lloc a l'Hotel Hoffman House. Allà, perfecciona el seu ofici i construeix una merescuda fama com a innovador al món dels còctels. Decideix tornar a París per ocupar la plaça al Ritz i començar la seva història parisenca.

I són també jueus el seu ajudant a qui protegeix com un fill i la dona que estima casada amb un directiu de l’Hotel. I aquest fet comporta el perill de ser descoberts i per tant patir les represàlies pels alemanys.

Frank Meier és l’eix central de la narració, desenvolupa tota la seva habilitat per a aconseguir la simpatia dels seus perillosos ocupants que busquen incansablement als membres de la Resistència i poder donar informació als resistents i fer d’enllaç entre els diversos grups que s’oposen als nazis. Fins i tot serveix de correu entre els conspiradors alemanys que volen eliminar a Hitler per poder buscar una pau honorable.

Al costat i servint els oficials alemanys, Meier es va convertir en un interessant i sempre discret, passant desapercebut, en un heroi de la Resistència. Utilitzant la seva posició privilegiada, actuava com una «bústia dorment» entre les xarxes de resistència franceses i aliades. També proporcionava documents falsos a jueus que buscaven escapar-se de la zona ocupada. Fins i tot en una ocasió el Ritz va albergar un aviador anglès ferit que fugia dels alemanys. Meier actuava amb una audàcia increïble, però sempre amb astúcia  però això si, arriscant la seva vida per salvar els altres.

L’arribada dels aliats inicià un nova època i el bar del Ritz que no va tancar i s’explica la història que va ser el propi Ernest Hemingway que va “encapçalar” l’escamot que va alliberar el bar del Ritz.

Al final de la guerra, Frank Meier va desaparèixer de manera sorprenent. Va deixar enrere una llegenda de coratge i dedicació a la tasca d’acord amb un diplomàtic escandinau de lliurar passaports a jueus en perill. Segons algunes fonts, però amb dubtes, expliquen que va morir el 1947 i va ser enterrat amb la seva dona i el seu únic fill al cementiri de Pantin.

La novel·la repassa sota l’atenta mirada del bàrman una època convulsa de França i concretament de París. Excel·lentment narrada a partir d'una abundant documentació històrica. La trama està molt ben estructurada i lligada al punt de vista de la mirada del bàrman i recrea una França convulsa per l'ocupació alemanya. Un debut narratiu de Philip Collin extraordinari.

Una narració que es mou entre la violència de la guerra i de les tortures però també de companyonia, d’heroisme, d’humanitat i de la historia d’amor mai concretada de Fran Meier i Blanche.

Un interessant descobriment.

El barman del Ritz
Philippe Collin 
Traducció de Adolfo García Ortega
Colección: Narrativa 373
Galaxia Gutemberg.
Barcelona, març 2025