Només ens queda l’actitud

Estic parlant de quan venien a la nostres contrades amb la cartera plena i no preguntaven al restaurant si tenien el menú de cap de setmana. Ara la cosa és ben diferent. Quan s’acosten dos quarts de tres de la tarda  pots veure que molts banyistes treuen la seva nevera i en una tauleta improvitzada van compartint un àpat que ha estat elaborat a casa. Els més empoderats recorren al tradicional pollastre a l’ast amb les patates xips que són un dels maridatges més extesos a casa nostra.

Aquest perfil son els que trien les nostres costes. Els qui juguen a una altra lliga ja no aterren en aquest territori ple de potencialitats en tots els sentits però que actualment ocupem els pitjors llocs de les estadístiques més nefastes, com atur, renda per capita, ocupacions i similars. La gent que pot ja es queda a zones de Salou i Sitges i ja no aterra en aquest paradís de 7 quilòmetres.

Els que arriben a les nostres contrades s’han d’enfrontar amb alguns campanyes obscures orquestrades des dels principals centres de poder. Ara tenim els municipis costaners com Calafell i Cunit que aquest estiu han agafat el pot de pintura i s’han dedicat a fer un arc de Sant Martí per carrers i places per anar traient més diners als exploradors que arriben a casa nostra. Llavors et vas trobant que la gent se les empensa totes per pagar menys diners per estacionar els vehicle i si es possible doncs que aquest resulti gratuït com ha estat històricament. Al Vendrell que anem per feina i no estem per tonteries ens dediquem en un parell d’anys a treure directament els dos centenars d’estacionament gratuïts que tenim als dos costat de la Riera de la Bisbal amb uns jardins majestuosos que ens recordaran la llegendària Babilònia. Tot això fins qu algun dia baixi l’aigua pel torrent amb força i ho arrastri vilment tot a Sant Salvador, però no passa res. Ja haurem cobrat la subvenció europea miraculosa. Nosaltres ja hi posarem una mica de les nostres finances municipals que sempre acabem amb superàvit tot i que tenim alguns crèdits pendents que anirem fent com a mínim fins al 2030.

Aquí al Vendrell, aquestes persones o agències que tenien pisos turístics a casa nostra veuran com el rebut de les escombraries els hi ha pujat fins a 800 euros. Potser no han fet aquests diners tot l’any del seu negoci. Doncs res si el treiem d’aquesta categoria li fem pagar 200 euros per l’osadia de sortir d’aquest grup selecte de persones que oferien lloguer als nostres visitants. Un negoci que pot durar un parell de mesos com a molt, però no gaire més. Tot aquestes persones que venien a casa nostra, doncs res buscaran un lloc més econòmic on trobin unes preus més econòmics. El Vendrell no ha crescut en els darrers anys per ser el més guapo sinó per no ser el més car. No ens enganyem. Si ara ens apuntem al carro de la garrotada ens quedarem amb les capses. La gent amb recursos anirà a altres llocs i els nostres candidats cada dia seran menys nombrosos.

Tot això ve complimentat perquè els nostres serveis públics estan al servei de la meitat com a mínim de la població en un mes normal. Clar a l’estiu la cosa queda desbordada i molts  carrers i places a part dels escollits fan fàstic perquè no hi ha prou recursos per atendre tothom, però no passa res tenim concerts i festes per donar i per vendre per tenir entretinguda a la gent tarda i nit.

Aquí al Vendrell volem potenciar el petit comerç obrint grans superfícies comercials. És com promocionar una dieta sana convidant a Coca Cola. La vila està molt tocada i sinó s’actua ràpidament i efectivament podem perdre el poc que ens queda. No és un tema de càmeres de seguretat ni polícia carregats d’hores extres amb una plantilla mal planificada. És un  problema d’actitud i voluntat, res més. El benefici turístic d’uns pocs ha fet molt de mal a tota una societat que ha viscut en una capsa buida de projectes i planificació eficient.