Entre la deshumanització i la precarietat: el transport públic com a mirall de la societat

La carta publicada a Eix Diari sota el títol «Quan la falta d'humanitat porta un autobús» ha despertat un intens debat a les xarxes. Més enllà del cas concret que l’ha originat, les desenes de testimonis de passatgers i conductors posen de manifest una realitat incòmoda: el transport públic, un servei essencial per a la cohesió social, reflecteix avui les tensions i les fractures d’una societat cada cop més irritada i menys empàtica.

Les reaccions dels usuaris mostren dues cares d'una mateixa moneda. D'una banda, hi ha el cansament d’una ciutadania que percep un servei degradat, amb retards, incidències i actituds poc respectuoses. De l'altra, hi ha el malestar d’uns treballadors sotmesos a jornades esgotadores, pressions constants i condicions laborals que, segons diversos testimonis, voregen la precarietat. En aquest context, l’empatia esdevé la primera víctima.

El problema no és únicament d'una empresa o d'un trajecte. És el símptoma d’un model de gestió que prioritza l'eficiència econòmica per damunt de la qualitat humana. Quan el servei públic s'avalua només amb criteris de rendibilitat, es desdibuixa la seva funció social i es degrada la relació entre treballadors i usuaris. L’autobús, que hauria de ser un espai de convivència i confiança, es converteix en un escenari de tensions acumulades.

Cal, per tant, una reflexió profunda sobre què vol dir avui oferir un servei públic. Les administracions han d'assumir la seva part de responsabilitat, garantint unes condicions laborals dignes i uns mecanismes de control que assegurin el bon tracte i la seguretat dels passatgers. Però també la ciutadania ha de recuperar la consciència que darrere del volant hi ha persones, i que la convivència depèn, sobretot, del respecte mutu.

El debat obert aquests dies no és una anècdota: és un advertiment. El transport públic, com tants altres espais compartits, s'està convertint en un mirall de la nostra societat. I el que s'hi reflecteix —pressa, desconfiança i falta d’humanitat— ens interpel·la a tots.