La violència masclista dins les presons

La violència masclista, per definició, és una acció exercida per un HOME  contra la integritat física o psicològica d'una DONA.

És un problema social de gran impacte a les nostres societats.

L’augment constant d’aquesta situació s’ha d’aturar.

L’educació seria fonamental, a casa, a l’escola, arreu, sempre...

Hem de pensar que aquesta violència és un producte que deriva del patriarcat i del masclisme.

D’aquest tipus de societat no es pot esperar una altra cosa que no sigui la violació dels drets humans de les dones, sent elles les víctimes.

Això provoca por, temor, indignació, llàgrimes. I víctimes!!!  moltes, massa víctimes!!!

Hi ha molts tipus de violència masclista: la laboral, com la diferència de sou dins d’un mateix lloc de feina; la psicològica o emocional, sense marques físiques però amb un gran dany emocional; la sexual, molt agressiva; l’econòmica, etc, etc...

Com es pot apreciar, estem envoltades de violències.

Hi ha una violència en la qual quasi mai pensem, i és la que pateixen les dones empresonades.

Dones recloses dins de murs de ciment, excloses del món, on són maltractades molt més que fora de la presó, tot i que el nombre de dones preses és inferior al d’homes.

Al principi no hi havia presons per a dones; eren recloses en correccionals dirigits per religiosos.

Hi eren enviades per sortir-se dels patrons de mare, esposa, etc. L’objectiu era redimir-les. Es buscava “feminitzar-les” amb tallers de planxat, costura, a diferència del que s’oferia als homes.

Hi ha encara pocs centres per a dones; la majoria són mixtos. Això provoca desarrelament: no se’ls permet accedir a espais comuns com la biblioteca, els poliesportius, etc. Veritablement no se les té en compte. Tampoc compten amb recursos mèdics com ginecòlegs o pediatres si els infants viuen amb elles.

No hi ha instal·lacions adequades per als fills. Només hi ha 80 places en 3 centres que permeten dones, a tot l’Estat. Com el nombre de dones preses és petit, no interessa ningú.

Sovint queden al marge de la família, i s’utilitzen xantatges com fer-les creure que poden perdre la família o els fills. Amb aquesta por s’aconsegueix la plena submissió d’elles. 

S’adapten bé al règim penitenciari, una continuació del seu àmbit familiar.

La llei d’igualtat no ha servit per solucionar aquest problema. Aquesta llei és una demostració que, si tot continua en mans del patriarcat, és fàcil empitjorar les condicions de les dones.

Amb aquesta llei, els funcionaris poden demanar el trasllat, facilitant que ells campin al seu aire en centres on hi ha dones. “Total, només són preses”.

Hi ha dades i informacions que mostren un panorama dolorós dins del sistema penitenciari.

Maria Moreno Pérez
Associació de Dones la Frontissa