La denuncia com argument

Elevar a públiques les batusses veïnals segurament és un sistema de pressió important.

Elevar a públiques les discrepàncies deu ser una tàctica hàbil per fer la denúncia a la vista de tothom.

Socialitzar el conflicte és possiblement un primer pas per començar a  resoldre’l.

Sempre s’havia dit que la roba bruta es renta a casa però hi deu haver moments que cal que la brutícia s’elevi a l’espai públic per avergonyir a quí ha provocat el conflicte i fer-lo reflexionar sobre el manteniment de l’enfrontament.

Fer partícips a veïns, amics, coneguts i saludats del conflicte també pot ajudar  a aportar raons, arguments, per posar-hi una solució que satisfaci a tothom o que provoqui els menors danys possibles.

És allò de com més siguem més riurem.

O també allò de que quatre ulls hi veuen més que dos, per tant com més siguem a opinar sobre com resoldre el conflicte potser anirà millor si no és que tot plegat es converteix en una mena de mercat de Calaf de propostes, contrapropostes i que acabin fent impossible per excés trobar la solució vàlida  per la majoria.

Ep! I tot sembla començar per un error d’apreciació.

I sembla també que un gos és el causant de la hipotètica baralla. Convindran que els percentatges de conflictes veïnals per gossos s’ha multiplicat de manera exponencial. Hi ha molts gossos, possiblement masses i clar enxubats en els pisos poden arribar a generar molèsties i inconvenients.

Ens expliquen que fins i tot en algunes comunitats de propietaris en les seves normes n’hi figura una que no permet gossos en la comunitat. No sabem si això està permès però es porta a la pràctica.

Bé doncs, segons el cartell el gos -que nos sabem que ha fet, si s’ha cagat a les escales, si ha pixat a la porta del veí, si ha bordat escandalosament, si no deixar dormir... no és del primer pis, quedi clar!.

I seguim deduint que se les van carregar els del primer pis i per tant aquests s’exclamen perquè s’han trobat al mig del merder.

Han estat objecte d’acusacions i no sabem si de represàlies.

I clar donen dues alternatives que semblen contradictòries, o dialoguem o avisem a la policia i fem denúncia, (els del primer -suposadament- diuen que ja ho han fet).

I encara hi ha una afirmació que dol més, que fa mal, que no s’hauria de produir mai, han pagat justos per pecadors.

I això és greu.

I això fa mal.

I això malmet potser per sempre la convivència entre els veïns.

I es convida finalment a fer la denúncia corresponent com la manera més pràctica de que es produeixi una possible conciliació abans de que el problema vagi pujant de to.

Denúncia, mediació, conciliació...  Tot abans d’una baralla veïnal i encara menys per un gos. Segur que hi ha maneres diverses de resoldre el tema a casa i sense tanta publicitat. I si cal que vinguin els polis i determinin, que per això, entre altres coses, hi són.

I saben què? Hi hauria d’haver unes normes de cortesia davant de cartells com els que hem vist.

Quantes persones han conegut els problema, moltes, segur.

I quantes coneixeran la solució adoptada, poques, segur també, si no es fa un  cartell en les mateixes dimensions i posat en el mateix lloc un cartell explicant com ha acabat el problema.

Seria el més just si més no per apaivagar el neguit que hem passat davant una situació com la que planteja el cartell.

Que s’inclogui en les ordenances municipals l’obligació d’informar de les solucions adoptades quan s’ha fet públic un conflicte a través d’un cartell.