El mes de la presumpta felicitat

Estem en el mes de desembre quan tothom ha de ser feliç per viure aquestes dates tan nostrades. Una tradició pagana al voltant del solstici d’hivern que com tantes coses la religió cristiana va adaptar a les seves necessitats, deixant per aquesta alçada del calendari un dels moments claus del cristianisme, com és el naixement del seu Enviat. Tenim davant tot un seguit de celebracions que comencen el primer de desembre amb l’inici de l’Advent i acaba el dia 6 de gener amb la vinguda dels Reis Mags. Després de la versió religiosa per aquest mes va venir la part comercial que ha entrat en força i que comença el darrer dilluns de novembre amb el Black Friday que finalitza a finals de gener amb la “pujada” de gener. Per fer front a aquestes cites alguns encara conserven la paga doble de nadal que amb el temps s’extingirà i s’anirà prorratejant en la resta de l’any, quedant totalment diluït el seu esperit i és una nova excusa per rebaixar els salaris abonats al personal.

Estem en un dels mesos més intensos del calendari. Si a l’agost toca fer vacances ara és el torn de regalar i també d’anar utilitzant la targeta de dèbit o crèdit per aprofitar els presumptes descomptes que trobem al nostre abast.

L’esperit nadalenc s’ha anat diluint en els darrers anys. Jo recordo que no fa gaires dècades el dia de Nadal era de festa obligatòria, no com altres diumenges que com a fill de família pagesa, que encara que fos al matí tocava anar a treballar al tros. En el transcurs d’aquestes festes no hi faltava ni l’escudella, canelons, cava, vi, turrons, polvorons i altres elements propis d’aquestes dates tan entranyables. Per les campanades de cap d’any, res de res a les 12 de la nit ja érem tots al llit esperant el nou any. I per acabar el cicle nadalenc teníem el dia de Reis en una de les nits més màgiques de l’any. Llavors teníem un dia més de vacances abans d’anar a l’escola per poder gaudir amb de les joguines de la matinada del dia 6 de gener. Entre tot això i sempre present d’alguna manera a les nostres llars el pessebre que podia estar acompanyat per l’arbre de Nadal.

El Nadal cada dia s’ha tornat més comercial. Aquest ambient familiar de trobar-se tots els membres al voltant d’una mateixa taula, cada dia es va perdent i cada dia són més els restaurants que ofereixen menús per aquesta data senyalada que fa quatre dies celebrar-ho fora de casa hagués estat com un sacrilegi. Avui ha hem passat d’encomanar el menú nadalenc a un restaurant a anar directament a menjar fora per fer-ho tot una mica més fàcil tot plegat pagant un preu més elevat d’un dia normal.

Entre caga tió, arbre de nadal i Reis Mags la gent s’ha anat distribuint els regals per aquestes dates. Abans el dia fort era el dia 6 de gener, però moltes famílies ja ho han passat el dia de la Nit de Nadal perquè tothom en pugui gaudir més d’aquestes vacances escolars.

En aquest mes tothom ha de ser feliç i fer-se regals en un acte solidari de postureig. Hi ha gent que no pot seguir aquest ritme. Aquest fet ve també marcat per la importància de les nostres xarxes socials en els nostres referents. La immensa majoria de gent que les fa servir intenta mostrar certa dosis de felicitat. En alguns casos és de tot cert, però també hi altres vegades que hi ha persones que han de dissimular un estat que no tenen en realitat, però han de quedar bé davant de la resta de la societat.

També hi ha un seguit de costums tradicionals que s’han de seguir, però amb el pas del temps es van perdent perquè l’esperit comercial es va imposant a casa nostra a marxes forçades i el pal de paller tradicional de la família cada dia es va convertint en un ampli ventall de casuístiques pe a tots els gustos. Tot plegat ha estat perjudicial perquè d’una políticament correcte es va perdent l’esperit tradicional i familiar de tota la vida i estem més propers al consumisme més estricte i el sóc feliç perquè toca i res més.