I ara el porc!!!

Fa quinze dies publicàvem unes notes sobre el fet de que teníem algunes crisis vinculades als temes de consum, en concret parlàvem de les gambés –amb els problemes greus derivats pels pescadors- i altres peixos nobles, dels ous i de la mel. Just enviat l’article el director de l’Eix, en Carles Castro, vist el text i l’esclat de la crisi de la Pesta Porcina Africana m’oferia la possibilitat d’ampliar els comentaris. Vista la situació conveníem que aquets tema donaria molt de sí i força temps i tindríem oportunitat de parlar-ne.

Doncs som-hi.

La troballa d’un parell de porcs senglars morts a la serra de Collserola va fer detonar totes les alarmes possibles i més.

La malaltia dels porcs no es donava la país d’ençà 1994 en que es va difondre per alguns punts a Catalunya i a Espanya. Salten les alarmes perquè la transmissió és ràpida i letal. I clar, perilla la indústria càrnica i totes les granges de porcs disseminades pel territori que en són moltes.

Ja no és la pèrdua de porcs, què també, clar, sinó el desastre econòmic i de pèrdua de llocs de treball que això comportarà.

La indústria és potent. Només dues dades, hi ha tants porcs -o potser una mica més- com catalans i encara hi ha la dita de que del porc s’aprofita tot i per tant ja denota que els treballs vinculats al porc són importants.

De la crisi generada algunes observacions des de la barrera però que aixequen una certa curiositat.

Valorar que la reacció ha estat ràpida i abastant tots els fronts, l’econòmic amb ajudes directes i crèdits, possibilitats de fer EREs per ajudar a les empreses en situació de pèrdua de treball i caldrà també veure quines mesures es posen per evitar que la crisi signifiqui la rescissió de molts contractes com ja ha s’ha començat a fer.

I també s’ha convingut alleugerir algunes granges portant a l’escorxador molts dels porcs que hi ha per no col·lapsar instal·lacions. Ja veurem con funciona i si les accions aportades porten l’alleugeriment del sector. El preu global del porc ha baixat, a les botigues però encara no es nota.

La situació també ha generat una crisi política molt artificial, per dir-ho d’alguna manera, l’oposició bàsicament JxCat i ERC han vist una possibilitat de debilitar el President, que estava a Mèxic a la fira del llibre de Guadalajara lligant també altres temes d’abast econòmic. L’oposició li ha retret que no tornès amb la màxima velocitat i es poses al capdavant de l’executiu per afrontar la crisi. Alguns li diuen un cop més s’ha amagat i altres, amb una gracieta interessant,  diuen que la UME ha arribat primer que el President, fent referència a que la Unitat militar va ser cridada i amb poc temps ja actuava. Però pel que hem anat veient la crítica només s’ha fet a l’actuació, presència en aquets cas. El President Illa manté que ha fet bé acabant el seu viatge i mantenir-se al front de manera telemàtica, i no a la manera com s’ha afrontat la crisi, per tant vol dir, que més enllà de la picabaralla per absència o presència, la resta sembla que s’ha fet de manera més o menys correcte. Però l’oposició ha vist un forat i hi ha posat, lògicament, la banya.

Però la crisi ha posat en primer pla al conseller Ordeig -que té totes les crisis possibles, l’aviària, la dels pescadors...) que s’ha mostrat com un tipus amb un bon discurs, pedagògic, directe, clar i dient els coses sense embuts i ho ha fet amb un bon to. La transparència és bàsica en una situació com aquesta i creiem que ho ha fet prou bé.  Un desplegament humà i tècnic ben planificat, una informació també constant, i també la logística per fer possible minimitzar l’impacte de la transmissió de la pesta i de totes, totes, evitar que l’estengui a la resta del país. El punt zero Collserola i amb diversos radis que van controlant exhaustivament.

I en aquest control hi participa l’UME (Unitat Militar d’Emergències) que malgrat no hagi agradat a alguns partits -què hi farem!- fan una tasca de vigilància i seguiment coordinats per la Generalitat i fan la seva feina. Però la derivada política ha tingut una intervenció insensata i impensada, Feijóo hi ha posat  cullerada. Vegin que ha dit: "A mi em sembla molt bé que la UME s'hagi desplaçat a Catalunya per intentar ajudar en la crisi del porcí. El que lamento és que no hagi tingut la mateixa diligència per desplaçar-se a València i intentar evitar les 229 morts durant la dana. Em sembla que això és especialment rellevant", ha assegurat el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo. La crítica del dirigent del PP oblida que, de fet, la Unitat Militar d'Emergències ja estava fent rescats a les zones afectades a mig dia del fatídic 29 d'octubre. Comentari, que a més de fals és sens dubte, mesquí, immoral i miserable.

I encara dues notes finals. L’origen del brot. El “bocata” de mortadel·la que va deixar un camioner a una brossa de l’AP-7, ens semblava una causa possible però una mica recargolada. Però durant uns dies va ser així. Però el tema ha sofert una canvi inquietant. Ara, s’especula i amb versemblança, que potser tot plegat va començar a un laboratori d’investigació que van “perdre” el virus o part del virus. Allò que ja es va dir del COVID ressuscita ara, aquí a Bellaterra en uns laboratoris d’investigació relacionats amb la salut dels animals. Entre el “bocata” i el laboratori, han sorgit també hipòtesi sobre guerra híbrida o alguna venjança personal... Sigui el que sigui s’ha promès transparència i investigació. Que sigui així!. Que si la gestió ha estat prou bona que no quedi emborronada amb la generació de dubtes. Informacions clares i veraces. Ens ho mereixem. I la decisió ha estat crear una Comissió que investigui la possible causa del sorgiment i l’expansió del virus. Està bé però que facin feina. I a més ara s’hi apunten, els mossos, el Seprona, algun jutge, Europa... a veure si entre tots es faran mal.

I la segona qüestió que molesta és veure com part del personal es salta les normes que s’han dictat per evitar l’expansió de la crisi. Veure imatges com el personal es saltava desacomplexadament les prohibicions fa pensar que  alguna cosa no hem fet prou bé. Què li passa pel cap a algú que troba una tanca a un camí amb l’explicació oportuna del que no es pot fer, s’ho salta impunement i content de la seva transgressió i segueix per on està tancat el pas i ho fa amb plena satisfacció. Tonteria? Egoisme de la individualitat? En fi difícil d’entendre.

A partir de tot plegat caldrà cercar solucions, les immediates per la crisi però algunes també a més llarg termini. Cal acotar els danys i impedir que n’hi hagi més i més sovint. Moltes mesures segur que complementant-se unes i altres ajudaran a eradicar la pesta. Des de la “barra lliure” que reclama l’ex conseller Marimon per la caça de senglars, fins les investigacions, passant per la necessària i imprescindible prevenció.

Aprendre ara per evitar, més tard, possibles noves crisis.

A Egipte hi va havers set plagues, “naltros” ja en portem quatre... ens en queden tres. Que acabi el 25 i potser tot millorarà.