I encara tot pot anar pitjor

Quan s’acosten els dies del final de l’any és obligat fer un cert balanç de com ha anat l’any que acaba. És una manera de tancar el temps que ja ha passat. Però ben segur que el que més ens interessa és la previsió que fem de cara a l’any nou que entra. El passat no ens portarà res de nou. El 2025 no ha estat massa bo en el context internacional, -en el marc personal, cadascú en farà la seva pròpia valoració- però les previsions que apunten per l’any 2026 encara sembla que seran pitjors, un món en ebullició que ens fa pensar que ha entrat en una espiral embogida de conflictes.

La lectura del document del CIDOB (Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona) El Món El 2026: Deu Temes Que Marcaran L'Agenda Internacional (1) coordinat per Carme Colomina és certament decebedor, preocupant, pels que volíem creure que, mica en mica, tot podria millorar i començar un any en que els valors de la pau, la solidaritat, l’ajuda col·lectiva la cohesió... fossin de nou els referents més importants en les relacions entre països i fins i tot entre les mateixes comunitats diverses.

Però, ai las! El desitjos sembla que es quedaran en això, desitjos, perquè la realitat que ens planteja aquest informe va precisament en direcció contrària.

Alguns detalls de l’estudi: Es pot afirmar que el 2026 serà un any de declivi de les llibertats i de la qualitat democràtica a escala global. En aquest sentit, Occident registra el descens regional més pronunciat, amb els Estats Units, Grècia i Itàlia al capdavant d'aquests processos autocratitzants. Aquesta sensació de desordre que arrossega el món a un reajustament forçat és menys caòtica i volàtil que la incertesa que provoca. És un replantejament global de l'ordre internacional amb agenda pròpia: involució al terreny dels drets, fragmentació en les relacions comercials i desconfiança en la governança multilateral. 

El nou any posarà a prova la capacitat d'adaptació per bregar amb una geopolítica brutal: qui hi surt guanyant, qui hi trobarà acomodament o conjuntures propícies per influir en un ordre caòtic, qui es resisteix i qui se sent desubicat, mancat d'instruments o de lideratge per enfrontar els canvis.

Al món de la transaccionalitat i els interessos, la pau s'ha convertit en un actiu amb rèdit econòmic. Augmenta la impunitat de l'intervencionisme militar, però també la privatització dels beneficis d'una diplomàcia d'amiguisme que aspira a monetitzar els processos de pacificació. 

El 2026 s'intensificarà el rearmament tecnològic i militar, mentre creix la sensació de cansament davant l'augment de la disparitat econòmica i la desconnexió entre les prioritats de l'agenda geopolítica i el malestar de la ciutadania.

Buff!, només de llegir-ho ja fa basarda.   

Amb aquest panorama sembla evident que l’any 2026 anirà a pitjor i amb poques possibilitats reals de canviar el destí que sembla inevitable. Si a nivell mundial i Europa el “tema” serà complicat si anem tancant l’objectiu i ens apropem no es pot dir que a l’estat la situació sigui millor, obviant les distàncies, clar, de violència o de manca de cada cop més serveis. Ha començat a Espanya el cicle electoral, a Extremadura ja s’ha decantat cap a l’experiment de govern entre les dretes extremes. Avís a navegants perquè  seguirà Aragó, Castilla y León i segurament Andalusia. El cicle que seguirà el 2027 serà doncs interessant. I no està gens clar que no hi hagi també enguany  eleccions a Corts aquest mateix 2026. La legislatura està a la corda fluixa de fa temps i cada cop la corda va perdent fils. I hi ha el perill de que el govern s’estavelli de manera clamorosa. Entre els propis errors, que en son forces,  alguns per activa i altres per passiva i entre els que posen la mà per reclamar comissions i els que tenen les mans massa llargues o actituds d’assetjament evidents en la força majoritària, el govern va perdent actius i arguments. Però a l’altra banda hi ha la grolleria, la calumnia, la mentida, el joc brut del PP que va movent els seus peons judicials. Memòria “El fiscal te lo afina” "Controlaremos la Sala Segunda desde detrás”. “El que pueda hacer que haga” i per afegir-hi  més llenya la caspa eclesial representada pel Bisbe Argüello que per comptes de veure quins són els seus problemes, els de l’església -els seus no ens importen- que en té i molts, vol intervenir en la vida pública dictant el que cal fer. Cap problema, però per fer-ho, que com tots paguin els Ibis i contribucions del seus edificis i cotitzin pel seu patrimoni i facin actes de contrició pels seus comportaments i tolerància amb molts -masses- pederastes. En fi que la cosa sembla molt complicada. I naturalment això a mida que avanci el 2026 anirà a pitjor.

I veurem si aquí arriba el finançament singular. Després de tantes promeses i compromisos de complir els pactes ja creiem que seria hora de saber com es resol i sí finalment hi ha possibilitat de fer uns pressupostos amb cara i ulls que afrontin amb valentia els reptes que avui planegen sobre el país.

Diuen que l’economia va bé però de titulars no en viu la gent ni s’omple el cistell. A nivell de quotidianitat les coses són més complicades que això del bon funcionament de la macroeconomia. La butxaca no s’omple malgrat treballis i molt.

El panorama és força fosc, grops negres a l’horitzó. Però mai no deixarem de creure que hi ha esperança de que el nou any ens porti una mica més de seny, la rauxa necessària però que siguem capaços entre tots de trobar solucions que ens ajudin a tots a poder seguir, que ningú no es quedi enrere.

Hi ha una feinada de por i els decorats mundials i europeus que tampoc no ajuden a ser optimistes però cal donar-nos més  il·lusió -sense ser il·lusos- i en petites accions, les que estiguin a les nostres mans, miren de millorar la situació.

Paraules, certament però cadascú amb el que tingui i pugi que empenyi.

Bon any 2026, salut, pau, solidaritat i convivència...

(1) El Món El 2026: Deu Temes Que Marcaran L'Agenda Internacional Carme Colomina (coordinadora)

Text finalitzat el 15 de desembre del 2025. Aquesta Nota Internacional és el resultat de la reflexió col·lectiva de l'equip de recerca de CIDOB . Coordinada i editada per Carme Colomina, en el procés de redacció ha comptat amb aportacions d'Inés Arco, Samuele C. Abrami, Mariano Aguirre, Anna Ayuso, Jordi Bacària, Pol Bargués, Javier Borràs, Moussa Bourekba, Víctor Burguet, Anna Busquets, Carmen Claudín, Lola Cut Frois, Marta Galceran, Blanca Garcés, Patrícia Garcia-Duran, Sean Golden, Rafael Grassa, Francesca Lupi, Josep M. Lloveras, Bet Mañé, Ricardo Martinez, Esther Masclans, Oscar Mateus, Matthew McLaughlan, Pol Morillas, Francesco Pasetti, Lucia Pradel, Roberto Ort Tarragona.