La política del Fum, Fum, Fum

Un cop superat les festes nadalenques recordarem un dels seus himnes més nostrats d’aquelles dates. No cal anar gaire lluny i recordar el discurs nadalenc del president Illa en què va parlar de tot i no dir res de concret mentrestant les seves mans simulaven tocar un acordió. Potser aquest era el missatge real del MHP reivindicar aquest instrument tradicional de casa nostra que va perdent pes específic en la nostra societat. Bones intencions jugant amb els grans valors de la humanitat. Tots feliços i contents sobre aquest tros de món mentrestant uns esperen la visita de l’especialista, altres que els hi activin una llicència d’obres presentada fa mesos i els més agosarats esperen el tren cap a algun destí incert.

Des de que el manteniment de les xarxes socials és més important que l’arranjament de les voreres i fanals estem convertint els nostres manaires en autèntics actors de Bollywood. Han oblidat la seva tasca principal que és gestionar un pressupost públic per als seus veïns i es dediquen a fer-se fotografies per demostrar que estan a tot arreu quan en realitat no estan enlloc per aquesta ànsia de fer-se fotos a qualsevol preu. Qualsevol dia te’l trobes al lavabo encetant un nou rollo de paper higiènic. Si els falten motius doncs comprem els honors de ser capital de la cultura o de l’esport a una empresa especialitzada en vendre títols  a egos pujats. A partir d’aquí ja tenim el pack complet per ser el protagonista del conte El vestit nou de l’emperador per anar omplint “reels”, vídeos i fotografies a tot color per seguir promocionant el fum a tort i a dret mentrestant les capses estan totes buides.

Està molt bé quan assassinen a una persona sortir a fer el minut de silenci en honor a la víctima, però darrera de tot això hi ha d’haver una justícia i uns serveis adequats. Dotar els serveis socials que es mereix la comarca amb el PIB més baix de Catalunya com deu mana perquè tothom pugui tenir una solució a la seva problemàtica d’una manera efectiva i amb els recursos suficients. No serveix de res lluitar contra aquesta plaga social fent la foto oficial allí a la plaça. Després de 60 segons tots a casa esperant per on pot sortir la propera víctima amb un serveis públics que tenen un personal insuficient i uns recursos precaris. No ens falta que tinguem una secció de la policia dedicada a la violència domèstica. Potser aquests professionals fa quatre dies estaven a una  unitat de policia de proximitat i ara estan en un nou destí sobre el paper. Són els mateixos agents, però ara amb tasques diferents. El que podem guanyar per un cantó ja ho hem perdut per un altre. És el pur joc dels trilers professionals que tant els agrada els nostres polítics.

El Vendrell i la comarca ja només li toca viure del turisme d’estiu perquè la resta de sectors estan perdent pistonada. El comerç tradicional cada dia està més tocat a casa nostra  víctima de les grans cadenes i la venda per internet que van fent furor a les nostres llars. Un dels punts més febles és el mercat municipal que està lligat a un parquing proper com potser el del Puig que a les 10 del matí ja està saturat i també a uns horaris més amplis del mercat perquè els costums de la societat  han canviat molt. No cal fer grans remodelacions quan mantenim la mateixa essència d’aquest espai que durant més de cent anys ha marcat el ritme comercial de la vila i comarca i que avui en dia està en una situació precària. En el moment de la seva restauració al 1999 ja es va plantejar seriosament un canvi radical de model, però els sectors més purs del vendrellisme del copiar i enganxar s’’hi van resistir i van oferir una nova lectura amb una mica de xapa i pintura perquè tothom estes content. Perquè el mercat municipal funcioni s’ha de fer una lectura transgressora d’aquest espai. En un segle tot ha canviat molt i aquest espai s’ha de canviar amb la voluntat de paradistes i compradors apostant pel futur segons les noves tendències. Queda pendent un pla del Vendrell per al 2050 amb totes les parts implicades. A pocs metres d’aquí, de res serveix treure més de 500 places pàrquing gratuït al Vendrell i crear-ne la meitat de pagament allí mateix. Mentres passa tot això es llencen més de 6.000.000 a priori al torrent per posar jardinets que després no podrem mantenir. El Vendrell necessita una nova lectura real de peus a terra pensant amb la gent i no amb subvencions vinguin d’on vinguin i les grans empreses que són els que fan l’agost durant tot l’any. Baixem de la figuera i deixem el Fum, Fum, Fum a casa que ja ha passat el Nadal i ens centrem en totes les persones de bona voluntat.