Quan les Cures tornen a tancar les Dones a casa

La incorporació al món laboral va significar molt més que tenir una feina: va representar autonomia que va permetre prendre decisions sobre la seva vida, independència econòmica ,  presència en l’espai públic, reconeixement social i un pas cap a la igualtat. Aquell pas va ser clau per avançar cap a una societat més justa i igualitària.

Tanmateix, avui observem amb preocupació que algunes dinàmiques socials i normatives com les del Reial Decret 675/2023 , del 17 de juliol , pel qual es modifica la intensitat de les prestacions del Sistema de l’Autonomia i Atenció a la Dependència, situació que deriva en la renúncia del servei professional , ja que moltes famílies no poden realitzar un copagament i no poden assolir la prestació, optant per la prestació del Cuidador no professional estan generant una nova realitat. L’augment de serveis vinculats a l’atenció domiciliària i les cures torna a situar moltes dones dins de les llars, sovint en condicions precàries o invisibilitzades. Les cures, imprescindibles per al sosteniment de la vida, continuen recaient majoritàriament sobre elles.

A Catalunya hi ha més de 300.000 persones cuidadores , 2 de cada 3 són dones i al voltant de 150.000 persones fan cures no professionals, sense contracte o dins de la família.

En molts casos, aquestes feines impliquen disponibilitat gairebé permanent,24 hores,  jornades que s’allarguen més enllà de l’horari laboral i situacions que dificulten la conciliació i el desenvolupament personal. A més, la manca de regulació efectiva en alguns àmbits contribueix a alimentar l’economia submergida, deixant moltes dones sense drets laborals plens ni protecció social.

Aquest 8 de març és també un moment per reflexionar sobre com organitzem les cures a la nostra societat, sobre quines polítiques  d’igualtat s’estan implantant i sobre on són els col.lectius feministes davant d’aquest debat. Cal reconèixer el valor, dignificar aquestes feines i garantir condicions laborals justes, perquè cuidar no pot significar tornar a tancar les dones a casa ni limitar les seves oportunitats.

Avançar en igualtat implica construir un model en què les cures siguin una responsabilitat col·lectiva, socialment reconeguda i repartida. Només així podrem continuar el camí que tantes dones van començar quan van sortir a treballar per conquerir espais de llibertat i autonomia.