Circ mediàtic i eutanàsia

El 10 d’abril del 2024 va començar el seu periple per tenir una mort digna. Fins a dinou metges, psicòlegs i juristes van avalar la decisió de la Comissió de Garanties i Avaluació de Catalunya, que va aprovar per unanimitat la seva petició atès que complia tots els requisits legals, una situació clínica no recuperable i un patiment crònic. Quan arriba el moment de la seva mort, però, fa acte de presència el seu pare, aquell senyor que va renunciar a la seva tutela quan la Noelia era una nena, però que ara sembla que la coneix molt bé i al·lega que la seva filla no esta en condicions de decidir. Aquest personatge (per dir-ne d’alguna manera) rep el suport d’Abogados Cristianos i aconsegueix aturar la seva mort. I aquí comença un dels grans circs mediàtics dels darrers temps.

Dos anys de recursos d’empara, de querelles tan surrealistes com la feta contra membres de la Comissió de Garanties i contra l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon, de recursos al Tribunal Superior de Justícia, al Constitucional, al Tribunal Europeu de Drets Humans, però finalment, el 25 de gener de 2026 el Tribunal Suprem avala definitivament l’eutanàsia de la Noelia.

Durant pràcticament dos anys, el pare ha aparegut a les televisions, fent bandera d’una creença moral que passa per sobre de la voluntat de la seva filla i ha volgut imposar el seu parer a tothom, (desconec si ha passat per les televisions previ pas per caixa, però sospito que així deu haver estat).

Finalment es determina una data per l’eutanàsia de la Noelia i aquí alguns mitjans es superen en donar una informació que només puc qualificar de penosa (i em quedo curta amb aquest adjectiu).

El programa de la Sonsoles ens mostra una entrevista amb la Noelia, autoritzada per ella mateixa i per la seva mare, on es veu una noia serena i convençuda de la decisió que ha pres.

Però és clar això no ven prou i a partir d’una entrevista de mitja hora s’omple un programa de quasi dues hores, amb talls de veu de la Noelia repetits en bucle i trets de context i una taula amb suposats experts que ens deixen perles tan brutals com “qui no ha fet una bajanada als 25 anys” (sap aquest “senyor” que estem parlant d’una persona que ha decidit morir dignament?) I, per si no n’hi havia prou, cal recordar la gran piulada del “senyor” Abascal: “Estic molt afectat”. L’Estat pren una filla als seus pares. Els menes la violen. I la solució que li dona l’Estat és suïcidar-la”.

Una piulada que sense proves acusa migrants de cometre una agressió múltiple, que omet el detall que la Noelia havia estat tutelada per l’Estat dels 13 als 18 anys i que, com a cirereta del pastís, assenyala l’Estat com a culpable de la seva mort.

Alguns mitjans digitals no es queden enrere i vomiten titulars com “la Noelia no era paraplègica, podia caminar” “la seva malaltia mental la desacredita per prendre una decisió”.

Per acabar el tema mediàtic, arribat el moment de la seva mort, Abogados Cristianos, i el seu pare convoquen una concentració de persones resants a la porta de l’hospital i cridant el nom de la Noelia.

Malgrat el seu impresentable pare, el repugnant circ mediàtic, les piulades de l’extrema dreta, la intromissió d’uns advocats que mai han dit ni una paraula sobre els abusos sexuals comesos en el sí de l’església cristiana... la Noelia ha tingut el que més desitjava: una mort digna.

Cal que alguns mitjans facin una reflexió seriosa sobre com donar notícies tan delicades com la mort assistida: és ètic exposar un tema tan delicat d’una manera tan poc rigorosa, per obtenir màxima audiència?