El malbaratament alimentari

Si fem una recerca a les xarxes sobre el concepte del malbaratament alimentari, coincidirem a dir que es parla de la pèrdua d'aliments segurs i nutritius aptes per al consum humà, rebutjats al llarg de la cadena alimentària.

Aquest problema, que genera un gran debat, ens obliga també a parlar d’un greu problema social i ambiental, que suposa  un 8-10% de les emissions globals de GEH.

Només a Catalunya, es llencen 35 kg de menjar per habitant a l'any, fet que ens obliga a reduir aquest valor organitzant-nos amb una bona planificació, una compra responsable i un aprofitament.

La FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, que és la que treballa per la seguretat alimentària, fa una definició de les pèrdues d'aliments (food loss en anglès) com "la reducció dels aliments en quantitat i qualitat".

És aquesta pèrdua dels aliments la que anomenem "malbaratament alimentari", food waste en anglès. Es reconeix com una part diferenciada de les pèrdues dels aliments, ja que els motius que el generen són diferents d’aquells que generen les pèrdues d'aliments, segons la FAO, al 2014.

Si consultem les bases de dades de la Comissió Europea, podrem llegir que la gestió de residus i l’ús eficient dels recursos, defineix el terme residu alimentari en la Directiva (UE) 2018/851 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig, per la qual es modifica la Directiva 2008/98/CE, sobre els residus (CE, 2018).

En aquesta directiva es defineix residu alimentari com tots els aliments, tal com es defineix en l'article 2 del Reglament (CE) núm. 178/2002 del Parlament Europeu i del Consell, que han esdevingut residus.

D’acord amb les dades de la FAO, un terç dels aliments produïts anualment per a consum humà al món no són ingerits per ningú (FAO, 2011).

A la Unió Europea, cada any es malbaraten 88 milions de tones d’aliments, amb un cost associat de 143 bilions d’euros. Aquesta quantitat equival a uns 173 kg/persona i al 20% de la producció alimentària total (FUSIONS,2012). La producció i el processat generen el 30% dels aliments descartats, la comercialització el 5%, però és sobretot al final del procés –en els serveis i les llars- on s’acumula el 65% d’aquest fenomen.

Aleshores ens preguntarem què podem fer nosaltres, com hem de planificar bé els àpats, ens cal elaborar una llista dels menús que volem preparar durant la setmana.

Fer un ús més racional de les sobres, cal donar una segona vida als aliments que han sobrat d’un àpat.

Hem de preocupar-nos per conèixer les dades, la data de “consum preferent” fa referència a la qualitat, mentre que la de “caducitat” indica la seguretat.

Els aliments amb data de consum preferent poden ser segurs per menjar després d’aquesta data, tot i que poden haver perdut part del seu sabor o textura.

En canvi, els aliments amb data de caducitat no s’han de consumir després d’aquesta data per motius de seguretat.

Usem plats més petits i, si volem, sempre podrem repetir.

Un aspecte que hem de treballar més és el fet de congelar. Podem guardar porcions preparades al congelador, a una temperatura de -18° C, tenint present etiquetar-los amb la data de congelació per utilitzar-los abans que perdin qualitat.

També hem de fer un emmagatzematge correcte, que ens obligarà a mantenir la nevera entre 1° C i 4° C. De retruc, això també ens porta a fer un inventari dels productes i aliments que tenim al rebost i a la nevera.

És, senzillament, usar els aliments que tenim a casa abans de comprar-ne de nous, no cal fer compres innecessàries. Tot això ens porta a utilitzar primer els aliments més antics o que caducaran abans.

Quan anem a comprar hem de fer una llista de la compra i, sobretot, cal evitar les compres impulsives. Comprar sempre una quantitat justa, triant la mida d’embalatge adequada o aliments a granel per adquirir només la quantitat que necessitem. Aprofitem aquells productes que tenen descompte, triant fruites i verdures imperfectes, que són igual de bones.

Cal educar a l’escola, també a les universitats i als llocs de treball, demanant porcions adequades a les nostres necessitats.

Però el més important, i que està a l’abast de les nostres mans, és difondre aquestes idees per prevenir el malbaratament. Cal que entre tots i totes exercim el poder de convèncer els altres per tal que prenguem consciència i adoptar pràctiques per crear una cultura de sostenibilitat, en el lloc de treball i en els centres educatius.

Si mengem fora de casa, al restaurant per exemple, podem demanar un taper per endur-nos tot allò que no ens hem acabat, cal ser molt conscients de la disponibilitat dels aliments segons el moment de la jornada.

Practicar, sempre que puguem, la donació d’aliments, un factor molt important per la lluita contra el malbaratament alimentari. Les administracions i, sobretot, les empreses han d’evitar la generació d’excedents al llarg de la cadena de subministrament quan aquests excedents es produeixen i els aliments encara són segurs i aptes per al consum humà. Junts podrem combatre la inseguretat alimentària i fomentar una societat més solidària i justa.

També cal practicar una economia circular. Hi ha un treball en l’extracció de nutrients dels residus alimentaris per crear fertilitzants naturals, utilitzats en l’agricultura per enriquir el sòl i millorar la producció de cultius.

En la transformació dels excedents alimentaris en biogàs, una font d’energia renovable que pot substituir els combustibles fòssils.

Els residus orgànics també poden ser processats per produir compost, que ajuda a reduir la necessitat de fertilitzants químics i millora la salut del sòl.

Les noves tecnologies ajuden a la reducció del malbaratament alimentari. Per exemple, aplicacions mòbils com Too Good To Go, Coometas – Salva alimentos, Wesave eat o Tapper, connecten establiments amb excedents alimentaris amb consumidors disposats a comprar aquests productes a preus reduïts, evitant així que es llencin.

Expire que ajuda a gestionar les dates de caducitat dels aliments i plataformes, com Naria, que connecten excedents alimentaris amb organitzacions benèfiques. Aquestes són algunes de les innovacions que estan ajudant a reduir el malbaratament.

Però hem de ser conscients de fomentar una educació i una sensibilització, amb programes educatius a escoles, campanyes de sensibilització pública, la promoció de canvis en els hàbits de consum. En definitiva, les persones hem de ser conscients de l’impacte del malbaratament alimentari i aprendre a gestionar millor els aliments.

En el reconeixement de la Federació Catalana de Voluntariat Social al compromís social i ambiental del voluntariat d’Espigoladors, que van guanyar el Premi Lluís Martí de Voluntariat al valor socioambiental 2025, en la categoria absoluta, es va dir:

“Un guardó que posa en valor els projectes que impulsem per fomentar el voluntariat entre les persones usuàries de serveis de distribució d’aliments, moltes de les quals reben productes provinents dels camps espigolats. A través d’aquests programes, volem promoure l’empoderament, la participació i la comunitat, allunyant-nos d’enfocaments assistencialistes i obrint camins perquè persones que mai abans havien fet voluntariat descobreixin el seu potencial transformador”.

Joan Rodríguez i Serra és educador social (joanr.educadorsocial@gmail.com)