Diccionari optimista - català i viceversa

Renaturalització: Aquest mot que fa molt poc que s’ha introduït al diccionari és la manera de justificar qualsevol tipus d’obra nova en espais cèntrics i emblemàtics del municipi per deixar-ho alguns cops com estava o en altres actuacions com el Riuet de Coma-ruga molt pitjor de com estava abans. Es pot utilitzar el terme perfectament per col·locar  papereres, bancs i fanals al bell mig d’una riera encara que el primer dia que caiguin una mica més de quatre gotes ho posi tot cap enlaire, però políticament és tot molt electoralment interessant. Aquest terme va unit molts cops a subvencions d’altres administracions que et paguen una petita part del cost del projecte encara que els ciutadans al final acabin aportant molt més del que estava pressupostat inicialment.

Passeig fluvial: Passeig de tota la vida amb ciment o terra guarnit amb quatre jardinets que ben aviat es veuran ocupats per herbotes autòctones que aniran prenen protagonisme al que marca el projecte inicial. El tema fluvial és per despistar perquè estem parlant del lateral superior d’una riera on hi passa l’aigua molts pocs cops l’any. Per altra banda,  la ubicació física  pot estar sis metres per sobre de la llera de la riera que curiosament només s’hi pot accedir en moments puntuals i no precisament per passejar el gos.

Negociació, diàleg i similars: En els millors dels casos jo agafo a una colla de persones més o menys afins del partit per posar punts en comú sobre algun tema més o menys important. Els ensenyo quatre detalls la meva proposta ràpid i corrent i poc abans d’acabar el termini. És indiferent el que em diguin i les propostes que puguin aportar perquè jo ho faré igualment el que vull. Queda molt bé de cara a la galeria practicar aquest esport tan democràtic i nostrat que ja s’havia fet servir en altres època passades, però sense tanta pompa i esperit participatiu.

Hi estem treballant: Frase que  ubica l’expedient del problema en qüestió en un arxiu sense cap tipus de voluntat que es vulgui solucionar perquè allí no fa nosa i amb aquest mantra ens podem passar dies i dies sense moure un dit real per posar fil a l’agulla per solucionar el quid de la qüestió.

Tècnics: Persones que són els culpables ideals quan les coses no es poden o no es volen fer. Llavors s’aprofita aquest element humà i racional per carregar totes les culpes contra aquest col·lectiu. Quan toca es busca algun tècnic d’alguna empresa amiga i tot s’arregla fàcilment i amb una bona entesa. En aquesta moda de defugir responsabilitats política els tècnics oficials són els que tenen la culpa de tots els mals perquè alguna cosa no avanci. Quan la cosa arriba a altres nivells, com és el cas del Riuet ja es recórrer a altres administracions superiors per anar repartint responsabilitats de decisions pròpies  totalment errònies.

Mocions i propostes de resolució: Excuses ideals per parlar en un plenari de moltes coses que no interessen i on el municipi no té cap tipus de competència creant un ambient fals que pot arribar a generar cert interès als oients, però que a l’hora de la veritat acaben en un arxiu pels segles dels segles.  Sempre es pot recuperar quan convingui però per seguir mantenint els problemes reals de cada dia amagats sota l’estora. Molts cops es tornen a reeditar en noves versions passat un temps amb el mateix cicle vital que les precedents o sigui, fum, fum.