El Vendrell perd tot un referent social i cultural

Els Pastorets del Vendrell ha estat i encara segueix sent però sent, però sense la intensitat d’altres temps el pal de paller de la cultura i societat vendrellenca. Un punt de trobada al llarg de  l’any què et permetia participar activament en els diferents actes culturals de la vila. Des de la rua de carnaval, fins la Festa de la Bicicleta, passant pels Armats de la processó silenci del divendres sant i tantes altres propostes que han anat sorgint al voltant dels Pastorets. El Pep Bargalló era un dels puntals d’aquest nucli dur format per unes 8 poques famílies  que durant les sis dècades d’existència han fet possible tota aquesta activitat i anar ampliant camps per crear una gran multinacional de la cultura local on pots trobar de tot.

Per altra banda, també feia uns anys que era president de l’Associació de Donants de Sang del Baix Penedès. Una entitat que treballava per potenciar les donacions de sang i plasma a les nostres contrades.

Quan vaig començar a treballar com a periodista al desaparegut Diari del Baix Penedès, a finals del segle passat una de les entrevistes clàssiques de l’estiu era anar a veure el Pep al port de Coma-ruga perquè ens parlés de l’activitat del port durant aquests mesos més actius en el seu càrrec de secretari tècnic que el va acompanyar en els darrers anys de la seva vida professional.

A banda també havia estat vinculat a alguna formació política nacionalista, però sempre en un segon o tercer pla. Ell no havia estat mai al davant del tot, però també era un dels seus principals actius

El “Pep Barga” ha estat una de les persones més populars i actives del Vendrell en els darrers 40 anys. Una persona afable, que sempre tenia les portes obertes i t’escoltava. Juntament amb aquest grup sempre era el nucli que engegava activitats i propostes i el que fes falta per tirar endavant amb els seus projectes. Tenia molts bons contactes amb els protagonistes de la història del Vendrell i més enllà de les darreres dècades perquè sempre s’ha sabut moure en totes les instàncies independentment del seu color polític.

El que crec que s’hauria d’haver millorat són tants anys com a president d’una entitat que en les seves èpoques glorioses estava al voltant dels 1.000 socis. Crec sempre he cregut que en aquest perfil d’associacions una persona no es bo hi estigui més de 8 anys seguits per salut social, però ell sempre exercia com si fos el primer cop o el darrer. Algunes seccions dels Pastorets al llarg dels anys han tocat el dos de l’entitat i s’han plantat per lliure perquè no és fàcil aplega sota una mateix sostre tantes inquietuds i punts de vista.

Deixem enrere una gran persona amb les idees clares i amb molta feina al darrera per aconseguir els seus objectius. Molta  gent que ha cregut amb ell sempre ha estat al seu costat  i l’ha respectat com a un dels capdavanters per tirar endavant i afrontar nous reptes. Era una persona que et tractava de tu a tu i no t’etiquetava encara que no coincidissis amb els seus plantejaments.  Ell creia plenament en el que feia amb el seus grup. Era un molt bon gestor fent que del primer moment en sentissis totalment integrat amb un somriure sincer i t’agafessin ganes de participar en els seus plans. Descansa en pau Pep. Allà dalt tens molta feina i ja els pots posar tots a treballar i que ens donin un cop de mà els qui encara estem per aquí baix.