Què és primer: la renaturalització subvencionada o les persones grans?

Aquesta renaturalització invasiva i brutal que està vivint el Vendrell en aquesta legislatura no ens deixa veure les preferències reals que tenim a casa nostra. A principis d’aquest segle va entrar en funcionament la Residència de la Muntanyeta amb gairebé un centenar de residents. A tocar tenim el Centre de Dia Anna Serra que es va posar en funcionament després d’uns 8 anys que compta amb una seixantena de places per cobrir les necessitats diürnes en aquest camp al Vendrell. Per altra banda al cor del Vendrell tenim a la llar Santa Anna que funciona des de finals del segle passat amb una capacitat de 32 persones.

En aquest temps el Vendrell ha doblat sobre el paper el nombre d’habitants passant d’uns 20.000 als 42.000 i escaig que tenim actualment tot i que segons el consum d’aigua superem fàcilment els 50.000 habitants. En tot aquest temps no s’han incrementat una sola plaça en aquest camp. En honor a la geografia urbana també s’ha de dir que la Residència Assistida de la  Policlínica del Vendrell a tocar a terme municipal també té una oferta de 24 places.

Estem vivint un important canvi social en els darrers anys. Les cases on viuen tres generacions sota un mateix sostre s’ha quedat una mica obsolet. Tenim les de dues generacions cada dia perdent pes específic en el conjunt de la nostra societat Les famílies es van disgregant de mica en mica. La nova tendència és que cadascú visqui en el seu espai, encara que sigui petit, però això de compartir habitatge generacional sinó es per necessitats econòmiques o humanes, però les típiques cases pairals ja formen part de la història o es converteixen en cases rurals per llogar.

Tot això s’ha afegit que l’esperança de vida ha passat de 79,59 al 2000 fins als 84, 2 actualment.

Hi ha empreses que ha vist el negoci que hi ha en aquest món i han muntat les seves instal·lacions privades com la que trobem a Llorenç del Penedès amb 121 places.

Està molt bé que parlem de futur amb boniques infografies que ens dibuixen un món irreal i que segurament ens passarà com els projectes i al realitat d’aquest vial fluvial que han posat entre els dos ponts de la Riera de la Bisbal que entre el paper i la realitat és com comparar una all amb una ceba.

Al Vendrell ens volen vendre un futur de ciència ficció, però en atenció personal a les persones grans i les que tenen patologies greus estem igual que a finals del segle passat, sense avançar res en aquest camp a part de la frase típica i tòpica del ja ho estudiarem.

Si han parlat de fer una nova seu del Consell Comarcal amb unes funcions que es poden distribuir d’una altra manera fins arribar a deixar l’ens com una cosa simbòlica. S’ha parlat de fer una nova seu galàctica a l’empresa que gestiona l’aigua del Vendrell i que ens cobra uns canons fixes encara que no obrim l’aixeta, però ningú parla de les persones que és un tema clau en el nostre futur. L’excés renaturalitzador ens fa molt de mal. Fem càlculs un centenar de places de residència per a gent gran en una població d’unes 50.000 persones reals d’aquestes posem que n’hi ha 10.000 de més de 65 anys, un irrisori 1% de la la població de gent gran només podrà tenir plaça a les residències. Aquest és un tema que gairebé ningú esmenta.